Zutswang a la valenciana

En el noble joc dels escacs, aquesta paraula alemanya s’utilitza per a descriure una posició en què -si fos possible- seria millor no realitzar cap moviment, renunciar a la propera jugada, perquè fem el que fem, ens serà perjudicial. Tanmateix, tant en els escacs com en la vida, això és impossible. El moviment és l’única constant, i no hi ha alternativa: la no-conducta és impossible. 
És aquesta la situació en què s’ha trobat recentment la inefable delegada del govern espanyol, la Sra Sánchez de León. Després d’haver autoritzat la violència policial contra estudiants menors d’edat, la resposta al carrer ha estat tan contundent i tan massiva, que ha col·locat el binomi virreina Sánchez-xèrif Moreno en un magnífic i incòmode Zutswang. Mal si continuaven agredint manifestants perquè ja havien eixit fins i tot al New York Times, i la cosa podia anar a més, i mal si es retiraven dels carrers perquè això implicava, d’una banda reconéixer la derrota (cosa que a aquesta gent tan castellana i tan fervorosament partidària del “sostenella y no enmendalla” els resulta extraordinàriament difícil), i de l’altra deixava ben clar que sense policia al carrer no hi ha violència, i que -per tant- el qualificatiu de violents corresponia plenament als uniformats.
Com que els era impossible abstenir-se de donar una resposta, han optat per la més discreta i -encara a risc de deixar ben clar que ells havien estat els autèntics causants dels aldarulls- han afluixat la pressió i s’han retirat dels carrers de València. La partida, però, no s’ha acabat. I, com en tot joc d’estratègia, seria un error celebrar una victòria que encara no s’ha produït. Més encara quan l’adversari posseeix forces tan enormement superiors.
En un terreny que dominen molt bé, com és el dels mitjans d’informació, ja han començat el contraatac. En tenen uns quants de plenament agraïts i submisos, que des del principi han estat escampant infàmies absurdes sobre el caràcter violent de les protestes. Ells saben molt bé -alumnes avantatjats de Goebels com són- que si ho repeteixen prou vegades, hi haurà qui s’ho crega. No tindran, però, prou amb això. El següent pas serà portar efectivament la violència a les protestes pacífiques. I ho faran infiltrant agents provocadors que faran mans i mànigues per instigar algunes accions contundents, com ara cremar contenidors o trencar finestres i aparadors.
Fer això és relativament fàcil, i ells deuen pensar que el fet que moltes de les persones que s’han mobilitzat en aquesta primavera valenciana són ben joves, els ho facilitarà encara més. En els jocs d’estratègia també és un error comú subestimar l’adversari. Fins ara, els joves valencians han mostrat una intel·ligència i una maduresa considerables. Esperem que aquestes qualitats, unides a la més que legítima indignació que és ja majoritària en una població que comença a estar farta d’espoliadors, xoriços i mentiders professionals, siguen prou com per a desemmascarar els provocadors i seguir mostrant al món que ací, al País Valencià, els violents porten vestits cars i corbata, o van d’uniforme.

2 respostes a «Zutswang a la valenciana»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *