Ja és curiós que siguen els més ferotges enemics del territori valencià, els qui l’han posat definitivament en el mapa del món. Ells que fan mans i mànigues per esborrar el país, que es carreguen els paratges naturals, que ens construeixen a les platges, que ens neguen fins i tot un nom digne, rebaixant-nos a la categoria insubstancial de ‘comunitat’, han estat -al capdavall- els qui han posat el nostre territori al mapa.
Ho han fet amb l’esclat de la bombolla de corrupció, fent saber a tot aquell que no té les orelles comprades, que ací han manat i manen els xoriços amb més solera i tradició familiar. Generacions de lladres i espoliadors, que -havent aprés l’ofici de la mà dels pistolers franquistes amb els qui entraren a casa nostra el 1939- han sabut transmetre’l als seus fills, sense que la tradició familiar s’haja estroncat en cap moment.
I ho fan ara, quan envien els seus gossos forasters i uniformats a acarnissar-se contra els nostres fills; a massacrar els estudiants valencians que es queixen perquè, després de tots els luxes que ells s’han permés, de tots els diners que han regalat als seus indecents ‘amiguitos del alma‘, de totes les obres faraòniques que han construït, a major glòria dels seus egos casposos, no queden recursos per a escalfar les aules on estudien.
Ens posen en el mapa com un poble governat per una colla d’estafadors sense escrúpols, que no són capaços ni d’experimentar compassió per les criatures del seu propi poble. Perquè per molt avergonyits que estiguen de ser valencians (i n’estan!), per molt que oculten la nostra llengua, parlant sempre la dels seus amos castellans, per molt analfabets i incultes que siguen (“el valencià lo parlo un poquet” -va dir la infame delegada Sánchez de León), les criatures que estan massacrant aquests salvatges a sou són valencianes. I la seua funció, com a governants, hauria de ser la de protegir-los; no la de justificar la carnisseria explicant sopars de duro (policies ferits, ‘radicals’ infiltrats…), i volent fer creure que eixos individus fornits, armats i equipats fins a les dents són les víctimes d’una colla d’estudiants de secundària.
Ens han posat en el mapa com a escòria, com a exemple dels alts nivells de putrefacció a què pot arribar l’espècie humana. Ara ens toca a nosaltres posar el País Valencià al mapa de la dignitat. Els estudiants de l’IES Lluís Vives han encetat el camí, però és cosa de tots fer d’aquesta #primaveravalenciana l’inici de la recuperació. És cosa de tothom dir alt i clar als buròcrates acastellanats del PP que som un país, i no la miserable comunitat subordinada en què ells pretenen convertir-nos, a major benefici de les seues butxaques de lladregots insaciables.