Estereotips

 

https://www.diarilaveu.cat/opinio/11905/estereotips

Fa dècades que se sent parlar dels estereotips en termes negatius, com a coses que caldria evitar sempre. Etimològicament, el terme prové del grec “stereós” (sòlid), i de “typos” (impressió fixada o motle). La Viquipèdia els defineix com a ” imatges mentals i construccions socioculturals sense base científica, fruit de l’herència cultural, d’opinions i prejudicis sobre determinades persones”. I diria que està bastant assumit que un pensament que evite els estereotips seria més correcte i tindria més opcions de copsar correctament la realitat.

El primer dubte que m’assalta fa referència a qui té la capacitat d’introduir els estereotips. Si foren nous, podríem dir que algú que tinga un gran poder de control sobre alguns mitjans de comunicació de masses tindria alguna oportunitat d’encunyar i popularitzar estereotips. Però els estereotips no són de creació recent. Els podem trobar en obres de totes les èpoques, i referits a tota mena de grups humans: dones, hòmens, estrangers, vells, jóvens… Com s’haurien pogut estendre a partir de les maquinacions d’un grup reduït de conspiradors, en temps en què la transmissió d’informació estava enormement limitada?

No tinc resposta a eixa qüestió. Fonamentalment perquè no m’ho crec, que siga així com funciona. Una de les capacitats més notables del cervell humà (no és exclusiva, però sí que està especialment desenvolupada en la nostra espècie) és la de detectar regularitats. Els patrons repetitius no ens passen desapercebuts. El cervell els registra àvidament, perquè proporcionen informació rellevant, és a dir, útil per a la supervivència i la reproducció; les dos úniques coses que —de fet, en ordre invers— determinen l’evolució, i configuren la naturalesa intrínseca de cada espècie.

Quan els nostres ancestres observaven que el sol eixia sempre per un costat i es ponia per l’altre, podien traure partit d’eixe coneixement. I és cert, això passa el 100% de les vegades, i en canvi, amb uns altres fenòmens també estereotipats no passa el mateix. Els animals de què ens podíem alimentar no acudien al riu sempre (100%) a la mateixa hora ni al mateix lloc. I tanmateix, el patró més freqüent (el lloc i l’hora més habituals) resultava detectable, i apreníem a esperar-los i a aprofitar la nostra capacitat de predicció per a alimentar les criatures i garantir la pervivència de la tribu. Per tant, eixa capacitat de detectar patrons repetitius i de convertir-los en fonts de coneixement passava de pares a fills perquè els qui la posseïen en gran manera es reproduïen més, i eren més capaços de mantenir viva la prole.

És eixa mateixa facultat, la de detectar regularitats i actuar en funció d’això, la que porta un cambrer a observar que la major part de les vegades en què una parella formada per home i dona demana una beguda amb alcohol i una sense, és l’home qui vol la consumició alcohòlica. Això es converteix en una regla per al cambrer, perquè estalvia poder computacional, i perquè s’esdevé un hàbit (parlaré dels hàbits en un altre article). Òbviament, no sempre l’encerta —recordem que no cal que la regularitat ho siga el 100% de les vegades. N’hi ha prou que siga útil sovint. Si, a més, pot corregir-se quan no l’encerta, les condicions estan servides, i l’estereotip (motle sòlid) s’instaura perquè resulta avantatjós.

És temptador pensar que això respon a un prejudici maliciosament introduït per un obscur grup de manipuladors poderosos, i hi ha qui troba gran plaer en acusar els cambrers que actuen així de tota classe d'”ismes” pejoratius. Cadascú és lliure d’esquinçar-se les vestidures per allò que li vinga de gust, i d’exhibir la seua puresa ideològica mitjançant crítiques d’aspecte radical que, a més a més, tenen l’avantatge que no comporten cap risc (el sindicat de cambrers mai no es querellarà contra els il·luminadets que els acusen de perversitat ideològica). L’explicació més senzilla, però, no pot ser eixa. Els patrons regulars (repetitius) que ens estalvien despesa cerebral (atenció, temps, energia) tenen tots els números per a esdevenir hàbits i facilitar-nos la conducta amb gran independència de les decisions conscients i de les opcions ideològiques.

Vol dir això que els estereotips són certs, que els catalans són agarrats, els valencians meninfots i els irlandesos borratxos? Per si de cas cal puntualitzar-ho, no. Com més nombrós i divers (qualitats que van juntes) siga el grup a què fa referència l’estereotip, més opcions de trobar individus que no s’hi ajusten. Els estereotips, com els prejudicis, només funcionen com a elements d’una primera aproximació. De fet, deixem d’usar-los quan accedim a informació més detallada sobre algú. Creure —en termes generals— que els francesos són estirats (per posar un cas) no impedirà que puguen conéixer un francés que ens caiga bé i no ens semble gens estirat. Quan disposem d’informació concreta sobre un individu, el nivell d’anàlisi focalitzat en el grup a què s’adscriu, decau en favor del coneixement més precís i fiable.

La conveniència d’aplicar-los depén molt de la situació que afrontem. En condicions de perill, comportar-se d’acord amb l’estereotip sol dur a la comissió d’errors de tipus 1, o falsos positius. Cometem un fals positiu quan assumim que un individu és perillós quan, en realitat no ho és. El fals negatiu, en canvi, seria actuar com si no fora perillós, quan sí que ho és. Resulta evident que les conseqüències del segon tipus d’error són més greus, i és per això que el primer és el més freqüent.

També hi ha moltes situacions en què el risc és molt baix i, per tant, no aplicar l’estereotip pot proporcionar més avantatges. El cambrer pot preguntar per a qui és cada consumició, amb una mínima inversió de temps extra, perquè actuar ràpidament no és en absolut essencial en tal situació. En canvi, quan veus algú amb aspecte sospitós i has de decidir ràpidament si canvies de vorera o no, la velocitat de reacció és essencial, i deixar-se dur per l’estereotip (home jove malvestit = possible agressor) apareix com una opció recomanable.

Potser sona complicat, però seria un estereotip inacceptable afirmar que els crítics compulsius dels estereotips no tenen capacitat cognitiva suficient per a entendre un concepte complex com el que s’acaba de presentar. I, per tant, com que la cosa no sembla especialment perillosa, suspendré el meu prejudici i renunciaré a aplicar l’estereotip que em duria a pensar que no ho entendran, i que aplicaran algun (des)qualificatiu de caràcter ideològic al meu argument, que és el que fan habitualment quan no entenen qualsevol comportament humà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *