https://www.diarilaveu.cat/opinio/13873/els-jefes-i-els-caps
L’eslògan de Compromís que he vist al lateral d’un autobús diu “Este bus no està a Madrid, els nostres “jefes” tampoc”. Segurament han fet servir un castellanisme perquè el terme correcte, “caps”, és massa polisèmic i els hauria proporcionat un devessall de comentaris sarcàstics que s’hauran volgut estalviar. No deixa de ser significatiu el recurs al castellanisme, també en el terreny lingüístic.
Tal com jo ho veig, el problema és precisament que els seus caps (1. m. ANAT. Part superior del cos humà … on es troben els principals centres nerviosos i òrgans dels sentits) es mouen en un marc mental netament madrilenyocentrista. Deu ser això el que explica el tuit del 18 de març, que diu: “Des de 1965 @rtve ha retransmés sempre la cremà de les #Falles pel primer canal. Enguany, per primera vegada la nostra festa queda relegada a La 2, un menyspreu intolerable cap als valencians, de nou, des de Madrid. Exigim una rectificació i al Govern que depure responsabilitats!”.
Demanen depuracions perquè una televisió espanyola, amb seu a Madrid, ha decidit canviar de canal la retransmissió de la nit del foc! Que no tenen el cap a Madrid, diuen! És que la dignitat d’un acte faller depén de la retransmissió de TVE? Si no ens donen importància els mitjans espanyols, no en tenim? Eixa és la idea d’un partit que es publicita electoralment negant la seua dependència de Madrid? Si hi ha algun premi estatal a la coherència, li l’haurien de donar al responsable de les xarxes socials de Compromís. Com a argument en el seu favor, cal dir que el PP ha fet exactament la mateixa reivindicació (https://twitter.com/ppcv/status/1637065124379762688?s=20). Quina casualitat, no?
Deu ser això el que explica que al llarg de dos legislatures hagen fet una política lingüística netament orientada a no molestar els seus caps (4.m. i f. Persona que ocupa un lloc de preferència en una empresa, en una activitat, en una col·lectivitat…). Com també que s’hagen assegurat de no col·locar cap cap (3.m. Talent, coneixement, trellat) privilegiat al capdavant d’una àrea tan delicada. Fer una política lingüística a favor del valencià podria haver ferit sensibilitats cabdals, com ara les que tenen el cap i els caps a Madrid, sense manies . I això sí que no! Irritar els amos és l’últim que vol un bon cànid lleial. Era molt millor parapetar-se darrere del “multilingüisme” per a intensificar la reducció a la insignificança social del valencià, que ha constituït un magnífic corol·lari als esforços castellanitzadors dels governs anteriors.
Es faria massa llarg llistar tot el ventall de subordinacions practicades davant del poderós Madrid, tant en sentit metafòric com literal. Els xecs en blanc que han signat són un mètode infal·lible per a fer evident que no paga la pena negociar amb ells, perquè el seu vot ja el tenen a la butxaca, pel simple procediment d’esmentar “la dreta”. Regalar el vot a l’esquerra espanyolista per a evitar que hi puga governar la dreta espanyolista és una manera segura de ser irrellevant i de perdre el respecte de rivals, aliats i saludats. És un excel·lent exemple de valencianisme de pandereta, que mostra ben clarament que en contra del que resa l’eslògan, els seus caps sí que són a Madrid, per molt que s’esforcen per publicitar el contrari.
Per això soc de l’opinió que necessitem un partit valencianista que no siga una secta col·leccionista dels ‘ismes’ més de moda, que ja incorpora a bastament l’esquerra espanyolista, i que fan que l’únic que els hauria de distingir, el valencianisme, haja quedat tan diluït que costa molt de trobar-ne algun exemple. ¿Qui defensarà, en les pròximes eleccions, el valencianisme que Compromís ha deixat caure tan estrepitosament? ¿Hi haurà algun partit que no tinga el cap a Madrid?, ¿algun que no estiga obsessivament focalitzat en assegurar que alguns culs amics troben seients confortables a canvi de renunciar estrepitosament a exercir de valencians?