L’últim acte d’indiscutible valentia del terrorisme de baixa estofa a València ha estat atacar una botiga de roba infantil. Amb gran audàcia i sense deixar-se atemorir per l’evident perill que corria la seua integritat física (sospite que d’un altra classe, no en tenen), els esforçats terroristes van pintar la paraula ‘xiquets’, i van dibuixar un terrorífic punt de mira, a la façana de l’establiment.
El problema no són els quatre tararots que -imbuïts d’un fervor ultranacionalista fora de tota mida- mamprenen a atacar establiments que cometen el subversiu acte de desafecció de retolar en la llengua dels valencians en comptes de fer-ho en l’idioma dels nostres benvolguts veïns de ponent, que és l’únic que parlen, entenen i accepten aquests homínids que, enrolats en diverses sopes de sigles, enyoren fins a la llàgrima l’estat del terror implantat pel franquisme, i porten fins a extrems d’opereta el seu nacionalisme castellanista.
El problema és la tolerància de què gaudeixen entre els estaments que haurien de vetlar pel compliment de les lleis (de totes, no sols de les que els agraden a ells), i protegir les persones i les propietats de qualsevol acte de vandalisme, incivisme o delinqüència.
Pensem per un moment com aniria si la cosa fóra al revés. Si un grupet de joves (o no tan joves) inflamats de valencianisme, es dedicara a atacar els comerços retolats exclusivament en espanyol, amb el sòlid argument que practiquen un imperialisme lingüístic inacceptable, que apunta descaradament a substituir la llengua original del territori per una altra d’estranya, que prové d’un altre poble, ¿quant tardaria la policia a trobar-los i tancar-los? No cal especular amb la resposta. Sabem, per exemple, quant van tardar a identificar el ciutadà que havia cremat una foto del senyor Borbó: hores. I això, que només havia calat foc a un tros de cartó.
El problema és que les activitats d’aquests energúmens de dubtosa competència intel·lectual són perfectament coherents amb la política institucional del PP. Complementen harmoniosament la constant deslegitimació del valencià que les autoritats valencianes practiquen, amb el mètode infal·lible de no utilitzar-lo. Si a la defecció constant de les autoritats hi afegim una estratègia de terror que escampe la por entre tots aquells que tenen la gosadia d’escriure en el seu idioma els rètols dels seus establiments, els resultats estan pràcticament garantits.
No estan inventant res de nou. Abans que ells ho han fet Hitler, Mussolini, Stalin o Franco, per citar-ne només uns quants dels genocides (lingüístics, culturals i d’altres tipus) que han sollat la terra. L’assumpte és que figura que vivim en un estat de dret, i que els agrada molt omplir-se la boca amb la paraula democràcia.
Ja ho sabem que això de la democràcia espanyola és només una contalla per a engalipar innocents, indiferents o desinformats. La democràcia implicaria, entre altres coses, protegir la ciutadania dels delinqüents, també quan els objectius dels delinqüents són idèntics als que persegueixen els qui governen. I això, queda ben clarament demostrat que no estan disposats a fer-ho.
Quin serà el pròxim objectiu dels esforçats i valerosos militants de l’ultracastellanisme radical: una escoleta infantil?, una residència d’ancians?. Potser fins i tot s’atreviran amb una classe de primària. Es veu que saber que la policia no els perseguirà encara estimula més el coratge indefallible que caracteritza aquesta colla de terroristes de pa sucat amb oli.