Comença el curs acadèmic i molts estudiants fan bons propòsits orientats a augmentar la probabilitat de traure bones notes. Que els propòsits duren més o menys depén, entre altres, coses dels resultats que els proporcionen, de manera que intentaré explicar unes poques coses que poden ser d’ajuda.
La primera és que la idea que el sistema educatiu ha estat transmetent des de fa dècades, que les coses s’han d’aprendre divertint-se i passant-ho bé és nefasta. I sobretot, és falsa. Hi ha sòlides raons neurobiològiques que ho desmenteixen. En condicions naturals, els animals (terme que inclou els humans) retenen millor la informació acompanyada d’un cert nivell d’estrés, que provoca un augment de la concentració de cortisol, una hormona que s’ha demostrat experimentalment que estimula la consolidació de l’aprenentatge. Això vol dir que la informació que ens costa un esforç d’adquirir té més probabilitats de ser recordada. Aprendre no sempre és divertit, ni fa cap falta que ho siga.
La segona és la fantasia de la “multitasca”. Els humans no podem fer més d’una cosa, de les que demanden atenció focalitzada, alhora. Quan, en el transcurs d’una classe mirem –durant només un moment, ens diem– els missatges del mòbil som completament incapaços d’assimilar el contingut que està explicant el professor. Això introdueix un tall en la seqüència d’aprenentatge, de manera que desaprofitem eixa primera repetició, com a base de la consolidació desitjable. És absurd invertir el temps en assistir a una classe i no traure’n tot el rendiment possible.
És per això que, quan ens decidim a estudiar, és molt convenient apartar totes les distraccions, durant el període que hem establert (que mai no ha de ser superior a 50 minuts). Això vol dir apagar el mòbil o deixar-lo fora i també, desconnectar-se d’internet. Quan finalitza el període, convé fer un descans breu (entre 5 i 10 minuts), que serà molt més profitós si no el dediquem a submergir-nos en les pantalles. Per què? Perquè navegar per les xarxes socials o respondre missatges de text fa servir els mateixos mecanismes cerebrals que estudiar i, per tant, en comptes de descansar ens estem sobrefatigant. És molt preferible dedicar el descans a fer alguna activitat física (estiraments, escurar plats, endreçar l’habitació…) o simplement a mirar per la finestra. Qualsevol cosa que no implique continuar saturant el cervell amb tasques que exigeixen atenció focalitzada.
La tercera és segurament la més essencial. Es tracta del que sovint s’anomena recuperació activa i consisteix a parar-se, de tant en tant, a pensar què hem aprés del text que estem llegint. Una manera molt recomanable de fer-ho és autoexaminar-se, és a dir, fer-nos preguntes concretes sobre allò que estem estudiant. Si és una classificació, quantes categories conté? Quin és el nom de cadascuna? De quines en puc recordar el nom? I la descripció? Si el resultat és plenament satisfactori, podem prosseguir i si no, convé tornar a revisar allò que hem llegit. Ja sé que això no és especialment divertit. De fet, és dur i cal esforçar-se per a portar-ho a terme. És precisament per això que és útil.
Em consta que per a molts estudiants, la idea d’estar fora de l’abast del mòbil resulta molt aversiva. Possiblement poden superar la compulsió de consultar-lo cada pocs minuts, establint períodes relativament curts d’estudi (15 o 20 minuts), després dels quals poden fer una mirada al dispositiu, comprovar que el món no s’ha autodestruït durant la seua absència i –ja més tranquils– dedicar la resta del temps de descans a una activitat que realment proporcione repòs al seu cervell i tornar per a un altre període d’estudi eficient . Serà molt més profitós això que no passar hores alternant l’atenció al material d’estudi amb distraccions freqüents centrades en la pantalla del telèfon.
La quarta potser resultarà una mica sorprenent, però és una tècnica altament efectiva per a entendre bé i recordar què hem estudiat. Es tracta de fer de professor i explicar-ho a algú altre. Si aconseguiu fer entendre a algun altre estudiant el contingut que heu treballat, podeu estar segurs que això anirà tant en favor de qui es beneficia de l’esforç explicatiu com de qui el fa.
Si sou capaços d’acumular prou nivell d’autodisciplina com per a forçar-vos a estudiar d’eixa manera, la recompensa més probable seran les notes i la possibilitat de fer ús –en el futur– de la informació adquirida. Això equival a no llançar al fem les hores dedicades a l’estudi.