L’article “Reverse Dominance Hierarchies” de Rob Henderson (https://www.robkhenderson.com/p/reverse-dominance-hierarchies) discuteix la teoria de la jerarquia de dominància inversa proposada per l’antropòleg Christopher Boehm, que explica com les societats de caçadors-recol·lectors mantenien l’igualitarisme no tant per l’absència de jerarquia, sinó mitjançant mecanismes actius de control social. En aquestes comunitats, la col·lectivitat s’organitza per a evitar que individus dominants es facen amb el control del grup. Amb això arriben a invertir la dinàmica de les jerarquies de dominància que s’observen en altres espècies de primats. La vigilància contínua i les reaccions col·lectives, com ara la burla o l’exclusió dels més ambicioses, asseguraven que ningú poguera imposar-se sobre els altres. L’article subratlla que, tot i l’impuls igualitari, els humans tenen una tendència innata a la dominació, però les comunitats de caçadors-recol·lectors van desenvolupar estratègies per a mantenir un equilibri entre la llibertat individual i la cohesió grupal.
Per bé que l’article no se centra en això, també considera la monogàmia i la poligínia en humans, en el context de la teoria de la jerarquia de dominància inversa. En les societats de caçadors-recol·lectors, la monogàmia tendeix a ser la norma. Això podria ser vist com una forma de contrarestar la dominància, ja que la monogàmia imposa límits a la capacitat d’un individu d’acumular múltiples parelles i, per tant, poder. La monogàmia promou una distribució més equitativa de les oportunitats reproductives entre els hòmens i amb això redueix la desigualtat i els potencials conflictes socials.
La poligínia (un home amb múltiples dones) és més rara en les cultures igualitàries, quan existeix, pot ser controlada o limitada per la comunitat per a evitar que un individu es torne massa dominant. En societats més jeràrquiques o post-caçadors-recol·lectors, la poligínia ha resultat ser més comuna com a signe de poder i d’estatus, però en el context de la dominància inversa, es voria com una amenaça al principi igualitari.
Així, l’article suggereix implícitament que la monogàmia pot ser un mecanisme social per a mantenir la igualtat i evitar la concentració de poder, mentre que la poligínia, si no és gestionada, podria desafiar aquest equilibri igualitari.