L’article aborda la paradoxa plantejada per Alfred Russel Wallace, qui considerava que la intel·ligència humana era massa complexa per ser explicada com a producte de l’evolució per selecció i arribà a afirmar que calia postular una mena de disseny intel·ligent per a explicar-la. Pinker proposa dos hipòtesis per resoldre aquesta qüestió:
- La hipòtesi del nínxol cognitiu proposa que els humans van evolucionar per a explotar un “nínxol cognitiu”, que ells mateixos contribuïren a crear, mitjançant la transformació del seu entorn. Fent servir la intel·ligència per a raonar sobre l’entorn i les interaccions socials, i identificant relacions causa-efecte entre els fenòmens, aconseguiren avantatges importants en supervivència i reproducció, gràcies a la tecnologia, la cooperació i el llenguatge.
- La hipòtesi de l’abstracció metafòrica lsosté que es humans poden estendre les habilitats cognitives desenvolupades per a escenaris físics i socials a dominis abstractes, a través del pensament metafòric.
Punts clau:
- Nínxol cognitiu: Els humans ocupen un nínxol caracteritzat per l’ús del coneixement, el raonament i la cooperació, més enllà de les característiques físiques. Això inclou:
- Coneixement tecnològic: l’ús d’eines i tècniques basades en teories intuïtives sobre física, biologia i psicologia.
- Cooperació entre no parents: interaccions socials complexes que van més enllà dels vincles familiars i se serveixen d’emocions morals i de mecanismes cognitius per a la reciprocitat i la gestió de la reputació, que és un element central en tot grup humà.
- Llenguatge gramatical: només en el cas dels humans, el llenguatge permet generar missatges flexibles i recurrents (pràcticament infinits), cosa que permet perfeccionar molt la cooperació i compartir coneixements.
- Adaptacions humanes: expliquen trets humans inusuals com la infantesa prolongada, l’esperança de vida llarga, la diversitat cultural i les estructures socials complexes.
- Evolució dels homínids: Factors com les mans prensils, el bipedisme, la dieta omnívora i la vida en grup podrien haver predisposat els homínids a aquest nínxol i generaren un bucle de retroalimentació en què la intel·ligència, la sociabilitat i el llenguatge coevolucionaren.
- Avaluació de la teoria: la teoria del nínxol cognitiu s’alinea amb els principis evolutius sense necessitat de postular mecanismes exòtics (disseny intel·ligent). Suggereix que els gens que influeixen en la intel·ligència, el llenguatge i el comportament social mostren signes de selecció, com s’ha observat en alguns gens.
- Empreses abstractes: Mentre que els humans excel·leixen naturalment en raonament concret, el raonament abstracte en les ciències i en les institucions modernes s’aconsegueix mitjançant l’abstracció metafòrica, en què conceptes físics s’estenen analògicament a dominis abstractes.
Conclusió: Pinker argumenta que les capacitats cognitives, lingüístiques i socials dels humans són producte de la selecció natural adaptada al nínxol cognitiu. Aquesta teoria ofereix una explicació naturalista per a l’evolució de la intel·ligència humana sense necessitat d’explicacions creacionistes. Les capacitats per al pensament abstracte i els sistemes socials complexos deriven de facultats cognitives bàsiques adaptades al llarg del temps geològic.
L’article complet es pot llegir ací: https://www.pnas.org/doi/full/10.1073/pnas.0914630107