Diu Víctor Alexandre que “l’únic nacionalisme que existeix és aquell que, no tenint cap reconeixement jurídic a reivindicar, s’imposa sobre nacions més febles, s’enriqueix a costa seva, destrueix la seva identitat, llengua i cultura i les converteix en una part d’ell mateix”. Aquest és el nacionalisme de l’anomenada Spanish Revolution. No necessitem cap revolució espanyola. La manca de democràcia que aquests indignats acusen és precisament una herència espanyola. Ve de l’absència d’una autèntica transició, després de la mort de Franco. Ve de l’acceptació acrítica de la continuïtat dels privilegis (territorials, econòmics, polítics, lingüístics…) que el franquisme havia establert per la força de les armes, i de la seua consolidació en forma d’una constitució, més tard convertida en sagrada escriptura.
La mal anomenada democràcia espanyola no passa de ser una pobra imitació; una democràcia de fireta. És cert que hi ha eleccions periòdiques, i que alguns partits polítics són legals. I també que el sistema electoral és descaradament favorable als grans partits espanyols. I que hi ha un poder judicial, de dubtosa independència de l’executiu, que ha estat a punt d’il·legalitzar una força política que ara mateix és majoritària al País Basc. O un sistema d’elecció de llistes tancades, que atorga un poder omnímode a les cúpules dirigents dels partits, i afavoreix les lleialtats canines i inquebrantables per damunt del compromís amb l’electorat. I uns criteris de distribució dels diners públics, que ens perjudiquen greument a valencians, catalans i illencs. És aquesta la ‘democràcia’ que volen reformar?
No ens cal reformar aquest sistema de dubtós pronòstic. Necessitem una revolució (o una transició de veritat) que ens permeta de distanciar-nos de l’autèntica font de la manca de democràcia, que és el sistema polític espanyol. I la crisi seria sensiblement menys difícil d’afrontar amb tots els milions d’euros que abandonen cada dia els nostres territoris per a no tornar-hi mai. Si algú es pensava que tots els nacionalistes espanyols duien corbata i una bandereta a la corretja del rellotge, ara ja sap que no: també n’hi ha que llueixen piercings i acampen a les places de Barcelona o de València.
He fet un comentari que he esborrat no sé com. Venia a dir que només em falla que digues que la crisi es resol tornant els diners cap ací. El que hem de fer és desfer-nos-en del capitalisme, crec jo.
Tot això altre que dius, completament d'acord.
Un encert d'article. Gràcies per les teues reflexions.
Bon dia Coralet, No he dit que la crisi es resol tornant els diners cap ací, sinó que seria "sensiblement menys difícil d'afrontar"
que no ens tornen cap euro, que se'ls queden tots pero que ens enfurten més.