La bona notícia de la setmana és l’absolució dels acusats en l’anomenat ‘cas Egunkaria’. L’únic diari escrit en èuscar va ser tancat per ordre del jutge Del Olmo, i els seus directius van ser detinguts, maltractats i acusats de pertànyer a ETA. Tot això, en base a una anàlisi de la línia editorial del diari, feta per experts que ni tan sols estaven capacitats per a entendre la llengua dels bascos.
Tancar un diari és un fenomen extraordinàriament greu i anòmal en qualsevol societat democràtica. L’estat de dret -en bona lògica- ha de ser al·lèrgic a mesures que destrueixen la llibertat d’expressió, i -als països democràtics- aquestes coses senzillament no passen. Quants diaris s’han tancat a França, Suïssa, Suècia o Anglaterra? I als Estats Units d’Amèrica?
Imaginem per un moment que un jutge incompetent en espanyol, decreta que s’ha de clausurar el diari La Razón -per posar un cas- per apologia del terrorisme feixista, i per incitació a l’odi i a la discriminació per raons d’origen i de llengua. Ho tolerarien això, els espanyols? És evident que no. I no caldrien mobilitzacions populars. Els mateixos mecanismes de l’estat ho impedirien, perquè els espanyols estan sotmesos a un sistema judicial que, amb les seues múltiples mancances, és -com a mínim- un sistema judicial espanyol.
Per contra, els bascos estan sotmesos a una justícia igualment deficitària, i que -a més a més- no és basca, i -tot sovint- es comporta com si fos antibasca. Recordem que el ministre Acebes, aleshores en possessió del càrrec, va tractar públicament com a culpables els acusats, prescindint violentament de la presumpció d’innocència que els seu partit reclama insistentment per als seus propis corruptes (perdó: presumptes corruptes).
Què passarà ara amb el jutge Del Olmo?. La sentència diu que la seua actuació va ser inconstitucional (hi ha algun adjectiu més contundent en l’Espanya postfranquista?). I què passarà amb els directius, els treballadors, els accionistes, els lectors d’Egunkaria? Qui els compensarà pels múltiples perjudicis que han patit? Han estat detinguts, torturats, i empresonats. S’han quedat sense treball. Han perdut diners, temps, il·lusions…
El tancament de l’Egunkaria fou un element important en l’escalada de sostracció dels drets cívics que viu la societat basca. Es tanquen diaris, s’il·legalitzen formacions polítiques, i s’empresona gent pel dubtós delicte de formar part d’organitzacions que -emparant-se en la nefasta ‘teoria de l’entorn’, que prompte farà que resulte perillós tenir el telèfon d’algun basc en la nostra agenda- són considerades il·legals, per motius estrictament ideològics.
Només en un estat pseudodemocràtic, com ho és l’estat espanyol- poden passar tots aquests abusos, sense cap conseqüència negativa per a aquells que els han perpetrat, ja siga des del poder executiu, el legislatiu o el judicial. L’existència d’eleccions és només un dels requisits d’un sistema democràtic. Que siga possible votar no converteix automàticament un estat en una democràcia. Cal també que els ciutadans tinguen garantits uns drets i unes llibertats que, ara com ara, al País Basc no existeixen.