La justícia espanyola (dispenseu-me l’oxímoron) ha encausat un grapat de persones, entre altres el meu amic Jaume Claramunt, de Vilafranca del Penedès. El delicte que se’ls imputa és el de recollir signatures en favor del dret de decidir. Dit d’una altra manera, la democràcia espanyola considera que és un delicte replegar signatures de suport a un document que expressa que la gent ha de tenir el dret de decidir sobre el seu futur. Per tant, allò que és legal i desitjable per al règim espanyol és que la gent no siga partidària del seu dret de decidir, i estiga -per contra- a favor que siguen uns altres qui decidesquen per ells. Realment, sona molt democràtic!
Òbviament, no és que estiguen en contra del dret de decidir de tothom. És segur que no ho estan quan els qui han de decidir són i se senten espanyols, i allò que decideixen és que volen ser espanyols. Un sentiment, aquest, que em sembla absolutament respectable, des de qualsevol punt de vista. Exactament igual de respectable que el que podem tenir unes altres persones que no ens sentim espanyols, i volem exercir el nostre dret per a decidir que no volem formar part d’un estat que criminalitza els referèndums, tanca diaris que no són afectes al règim (Egunkaria), empresona dirigents independentistes bascos, acusant-los de voler refer partits abertzales al marge de qualsevol acció armada, conspira per a degradar -encara més- una llei aprovada en referèndum pel poble de Catalunya, i -ara també- mira de collar judicialment uns activistes cívics que impulsen, de manera completament pacífica i civilitzada, un dret que és irrenunciable per a tot ésser humà, i que qualsevol poble amb un mínim de dignitat no renunciarà mai a exercir.
El dret de decidir el tenim nosaltres; individualment i col·lectiva. Ens el poden reconéixer o no. És clar que poden traure -una vegada més- l’exèrcit al carrer per a frustrar les aspiracions populars, però el dret, el tenim! I -posats a decidir- qui voldrà formar part d’un estat que posa la justícia en mans d’una colla d’energúmens que creuen en la democràcia, només en la mesura en què els serveix per a conservar uns privilegis obtinguts prèviament amb la brutalitat de les armes. Ben mirat, seria molt poc raonable decidir que volem que el nostre futur continue estant en unes mans tan brutes.