Sembla que és una paraula que gastem -sobretot- els valencians. El diccionari diu que és “Netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d’una superfície alguna matèria pastosa, enganxosa”, i jo l’he sentida molt en expressions com ara “torca’t la bava”, quan algú es mira embadalit algú (o alguna cosa) que li agrada molt. Torquem la taula, o el taulell. I també, q1uan alguna cosa ens sorprén o ens indigna especialment, podem dir (sense massa manies amb l’etiqueta social) que és “P’a cagar-se i no torcar-se”.
Apadrine aquesta paraula perquè és un mot de la meua infantesa que ha tornat a cobrar gran vitalitat, ara que les meues filles s’adrecen a mi sovint des del bany amb una innocent pregunta que actua com una ordre: “Aita, em torques?”.
Faena feta no porta destorb
Molt bo, Ferran!
A Lleida, a casa, era una paraula més que habitual, des de "torcar-se el cul" a "torcar-se amb la màniga" (o amb només mitja).
Ben reinvindicada!
M'has fet somriure.
M'alegra sentir que a Lleida també és viva. Des d'algun lloc ens hagué d'arribar als valencians (Ah! no, que ja la deien els moros, tu, que ho va dir Rita).
Amb l'esperança que algun dia ENS TORQUEM els polítics que ens governen.
natros també la diem molt quan mos torquem lo cul… i quan algú portem morrandes: "torca't les morrandes".
fa goig trobar paraules tan "de casa" sense fronteres.
(des de tortosa)