Els aldarulls produïts a Barcelona durant les manifestacions del 29 de març, dia de la vaga general, han fet córrer rius de tinta. De fet, pot ser que més tinta -i tot- que la mateixa vaga general, o les causes que l’han provocada. No deu ser casualitat.
Sense caure en el ridícul de les ‘condemnes enèrgiques’ (en què es diferencies de les condemnes no enèrgiques?), començaré per deixar clar que no estic a favor de la violència consistent en cremar contenidors, trencar vidres i destrossar mobiliari urbà. També estic en contra de la violència consistent en precaritzar els contractes de la gent que treballa, facilitar que es queden al carrer sense motiu vàlid, o destruir el futur de tota una generació pel procediment de reinstaurar normatives laborals més properes a l’esclavisme que no a la democràcia.
Dit això, em sembla interessant fixar-me en la manera com els polítics afins al govern espanyol han afrontat allò que anomenen ‘gerrilla urbana’. Orfes de justificacions com han quedat , després que ETA haja abandonat les armes, els ha caigut com aigua de maig, aquesta eclosió d’actes vandàlics que -de manera encara més convenient als seus interessos- els agrada anomenar ‘kale borroka‘.
Encunyar termes convenients és una especialitat d’un partit com el PP, que poc pot aportar en el terreny de les solucions i -pot ser per això mateix- s’ha especialitzat en aportacions en l’àmbit de l’etiquetatge dels problemes. Saben molt bé que el nostre cervell té una facilitat extraordinària per a focalitzar-se en qüestions estretament entroncades amb la supervivència. La violència ho és, i ells se n’aprofiten.
És per això que mostren fins a l’avorriment imatges d’encaputxats llançant pedres o cremant papereres, i que despleguen tota l’artilleria parlant d’endurir la llei i de castigar els culpables. No és que la idea estiga desencaminada. A mi també m’agradaria que castigaren els que són culpables que ara siguem més pobres, que tot siga més car, i que els nostres fills vegen -de manera realista- un futur molt més negre. Em sembla que eixa gent no va a les manifestacions ni tira pedres a la policia, però no per això són més innocents, ni menys dignes d’atenció informativa.
Cremar contenidors està molt mal fet, dur a la ruïna tot un estat, i desballestar els beneficis socials que s’havien assolit amb moltes dècades de lluita i sacrifici, també. Em semblarà bé que els qui provoquen aldarulls vagen a la presó, després d’haver vist ingressar entre reixes els salvatges antisocials que han provocat tanta destrossa en la nostra societat, encara que porten vestits cars, corbates de seda i bosses de Vuitton, i que acaben d’eixir dels luxosos despatxos d’una lucrativa entitat bancària, o d’un consell de ministres.