Categoria: Lectures recomanades

L’article aborda la paradoxa plantejada per Alfred Russel Wallace, qui considerava que la intel·ligència humana era massa complexa per ser explicada com a producte de l’evolució per selecció i arribà a afirmar que calia postular una mena de disseny intel·ligent per a explicar-la. Pinker proposa dos hipòtesis per resoldre aquesta qüestió:

• La hipòtesi del nínxol cognitiu proposa que els humans van evolucionar per a explotar un “nínxol cognitiu”, que ells mateixos contribuïren a crear, mitjançant la transformació del seu entorn. Fent servir la intel·ligència per a raonar sobre l’entorn i les interaccions socials, i identificant relacions causa-efecte entre els fenòmens, aconseguiren avantatges importants en supervivència i reproducció, gràcies a la tecnologia, la cooperació i el llenguatge.
• La hipòtesi de l’abstracció metafòrica lsosté que es humans poden estendre les habilitats cognitives desenvolupades per a escenaris físics i socials a dominis abstractes, a través del pensament metafòric.

Punts clau:

1. Nínxol cognitiu: Els humans ocupen un nínxol caracteritzat per l’ús del coneixement, el raonament i la cooperació, més enllà de les característiques físiques. Això inclou:

• Coneixement tecnològic: l’ús d’eines i tècniques basades en teories intuïtives sobre física, biologia i psicologia.
• Cooperació entre no parents: interaccions socials complexes que van més enllà dels vincles familiars i se serveixen d’emocions morals i de mecanismes cognitius per a la reciprocitat i la gestió de la reputació, que és un element central en tot grup humà.
• Llenguatge gramatical: només en el cas dels humans, el llenguatge permet generar missatges flexibles i recurrents (pràcticament infinits), cosa que permet perfeccionar molt la cooperació i compartir coneixements.

1. Adaptacions humanes: expliquen trets humans inusuals com la infantesa prolongada, l’esperança de vida llarga, la diversitat cultural i les estructures socials complexes.
2. Evolució dels homínids: Factors com les mans prensils, el bipedisme, la dieta omnívora i la vida en grup podrien haver predisposat els homínids a aquest nínxol i generaren un bucle de retroalimentació en què la intel·ligència, la sociabilitat i el llenguatge coevolucionaren.
3. Avaluació de la teoria: la teoria del nínxol cognitiu s’alinea amb els principis evolutius sense necessitat de postular mecanismes exòtics (disseny intel·ligent). Suggereix que els gens que influeixen en la intel·ligència, el llenguatge i el comportament social mostren signes de selecció, com s’ha observat en alguns gens.
4. Empreses abstractes: Mentre que els humans excel·leixen naturalment en raonament concret, el raonament abstracte en les ciències i en les institucions modernes s’aconsegueix mitjançant l’abstracció metafòrica, en què conceptes físics s’estenen analògicament a dominis abstractes.

Conclusió: Pinker argumenta que les capacitats cognitives, lingüístiques i socials dels humans són producte de la selecció natural adaptada al nínxol cognitiu. Aquesta teoria ofereix una explicació naturalista per a l’evolució de la intel·ligència humana sense necessitat d’explicacions creacionistes. Les capacitats per al pensament abstracte i els sistemes socials complexos deriven de facultats cognitives bàsiques adaptades al llarg del temps geològic.

L’article complet es pot llegir ací: https://www.pnas.org/doi/full/10.1073/pnas.0914630107

L’article “Reverse Dominance Hierarchies” de Rob Henderson (https://www.robkhenderson.com/p/reverse-dominance-hierarchies) discuteix la teoria de la jerarquia de dominància inversa proposada per l’antropòleg Christopher Boehm, que explica com les societats de caçadors-recol·lectors mantenien l’igualitarisme no tant per l’absència de jerarquia, sinó mitjançant mecanismes actius de control social. En aquestes comunitats, la col·lectivitat s’organitza per a evitar que individus dominants es facen amb el control del grup. Amb això arriben a invertir la dinàmica de les jerarquies de dominància que s’observen en altres espècies de primats. La vigilància contínua i les reaccions col·lectives, com ara la burla o l’exclusió dels més ambicioses, asseguraven que ningú poguera imposar-se sobre els altres. L’article subratlla que, tot i l’impuls igualitari, els humans tenen una tendència innata a la dominació, però les comunitats de caçadors-recol·lectors van desenvolupar estratègies per a mantenir un equilibri entre la llibertat individual i la cohesió grupal.

Per bé que l’article no se centra en això, també considera la monogàmia i la poligínia en humans, en el context de la teoria de la jerarquia de dominància inversa. En les societats de caçadors-recol·lectors, la monogàmia tendeix a ser la norma. Això podria ser vist com una forma de contrarestar la dominància, ja que la monogàmia imposa límits a la capacitat d’un individu d’acumular múltiples parelles i, per tant, poder. La monogàmia promou una distribució més equitativa de les oportunitats reproductives entre els hòmens i amb això redueix la desigualtat i els potencials conflictes socials.

La poligínia (un home amb múltiples dones) és més rara en les cultures igualitàries, quan existeix, pot ser controlada o limitada per la comunitat per a evitar que un individu es torne massa dominant. En societats més jeràrquiques o post-caçadors-recol·lectors, la poligínia ha resultat ser més comuna com a signe de poder i d’estatus, però en el context de la dominància inversa, es voria com una amenaça al principi igualitari.

Així, l’article suggereix implícitament que la monogàmia pot ser un mecanisme social per a mantenir la igualtat i evitar la concentració de poder, mentre que la poligínia, si no és gestionada, podria desafiar aquest equilibri igualitari.