Dic això del pa sucat per estalviar-me una expressió més malsonant, i força més ajustada a la realitat. I parle, per si n’hi havia algun dubte, dels nacionalistes espanyols (m’estalviaré qualsevol referència innecessària, imprecisa i sobrera a si són de dretes o de preteses esquerres).
Figura que els nacionalistes haurien d’estar a favor del progrés de la seua nació en tots els àmbits. També en l’econòmic. I jo diria que és així en pràcticament tots els casos. Tots? No. Hi ha una petita aldea que s’hi resisteix amb totes les seues forces a aquesta lògica universal. Es diu Espanya. I considera -a tots els efectes- que els territoris situats a la costa mediterrània de la península ibèrica són plenament seus per dret de conquesta (l’última vegada, el 1939, si no comptem l’enganyifa de la transició com una nova conquesta).
Tanmateix, quan arriba l’hora de demanar finançament per a construir una línia de tren que -per una vegada- no ha de servir només per a satisfer les pulsions faraòniques dels reiets taifes de torn, i per a garantir el dret universal de tots els madrilenys a tenir platja, els nacionalistes espanyols no trien l’opció que donaria més beneficis a la seua autoproclamada nació indivisible, sinó que fans mans i mànigues perquè la Unió Europea en financie una altra, que serà clarament menys rendible.
Com diu l’eurodiputat Ramon Tremosa, no cal ser un geni per a saber del cert per on hauria de passar una via de connexió amb Europa. N’hi ha prou de fer una ullada al mapa nocturn que proporciona el Google Earth, i ho veureu ben clar. On són els punts de llum que senyalen l’existència d’infraestructures? Efectivament, a la costa mediterrània. I per on pretenen nacionalistes reputats com l’actual ministre José Blanco fer passar la connexió ferroviària? També ho haureu endevinat: per la foscor de l’altiplà.
Al meu entendre, això només admet dos tipus d’explicacions. O bé són rematadament imbècils (cosa que no s’hauria de descartar del tot) i no tenen intenció d’obtenir el màxim rendiment de la inversió (se suposa que això és la conducta racional, en termes econòmics), o bé no consideren que els territoris mediterranis perfectament identificats per l’il·lustre senyor Google Earth formen part de la seua nació.
Si el seu país és el que conforma l’altiplà i la resta de territoris d’arrel i cultura castellana, llavors la cosa s’entén perfectament, i no cal atribuir-los una imbecil·litat que jo -francament- no crec que els corresponga, en justícia. Si és així com veuen les coses, és perfectament comprensible que vulguen potenciar una infraestructura afavoridora del seu país. Només una precisió: si reconeixen tan obertament que nosaltres no som dels seus, i que els llocs on vivim no són dignes de ser tractats com a territoris espanyols, només cal esperar dues coses: que deixen d’emportar-se els nostres diners i que retiren l’exèrcit d’ocupació.
Després d’això, potser ja podrem negociar amb persones capacitades per a raonar en termes de viabilitat, interés i beneficis econòmics, per on ha de passar un tren capaç de contribuir al benestar econòmic d’Europa. Les altres consideracions; les pròpies d’un nacionalisme de mires més curtes que la vocació democràtica de Fraga Iribarne, podem deixar que les debaten entre ells, en les estones lliures que no dediquen al seu espectacle emblemàtic de torturar animals fins a la mort.