Resposta de la Sindicatura de Greuges

He rebut resposta a la meua queixa, per part de la Sindicatura de Greuges de la UV. Resulta curiós que una universitat amb tant d’interés per la paritat, l’òrgan d’apel·lació no la tinga en compte, i estiga constituït per tres dones. Personalment, a mi no em molesta gens, això. Tinc la mateixa confiança en la imparcialitat i el recte procedir de les persones, amb completa independència del seu sexe. És així com jo he entés sempre la igualtat: el sexe no és important per a dur a terme una funció per a la qual s’està capacitat.

La resposta m’ha arribat en castellà, quan jo m’hi he adreçat en valencià, i això també és una qüestió de capacitació. No hi ha personal, a la Universitat de València, capacitat per a emetre una resposta en el mateix idioma en què han rebut la demanda. Les demandes formulades en castellà són sistemàticament contestades en la mateixa llengua. Per què la meua, no?

D’altra banda, el comunicat que he rebut insisteix a argumentar que el meu cessament és potestat de la Sra. Rectora, cosa què jo no he posat mai en dubte, i passa de puntetes sobre el fet que un compte fals, i una notícia de nul rigor i  dubtosa ètica periodísitca puga motivar una actuació immediata de la màxima autoritat universitària, sense ni tan sols posar-se en contacte amb mi, ni revisar la fiabilitat de la informació.

Vull agrair a la Sindicatura de Greuges la resposta, i passe a considerar quina és la millor via per a obtindre una rectificació de les injúries publicades sobre mi.

Resposta de la Sindicatura de Greuges:

“El pasado 29 de junio tuvo entrada a través de la sede electrónica en Sindicatura Universitària de Greuges la queja remitida por el Prof. Ferran Suay Lerma en la que, tras la exposición de hechos y argumentos, se solicita:

“1. Que tinga per formulada la meua queixa, i que d’acord amb tots els arguments i fonaments normatius l’accepte i la tramite de la manera que legalment corresponga.

2. Que done trasllat de la meua queixa a tots els òrgans que legalment corresponga, molt especialment a la Sra. Rectora de la UV, i si escau, el Claustre.

3. Que demane a la Sra. Rectora que rectifique les declaracions fetes el dia 9 de juny mitjançant un comunicat de premsa en el termini més breu possible i que de la rectificació se’n done la mateixa difusió, extensió i impacte que ha assolit el contingut fals, difamatori i injuriós respecte la meua persona”.

En la conversación telefónica mantenida el pasado 5 de julio, la Síndica de Greuges informó al Sr. Suay de las actuaciones realizadas:

Recibida la queja, se procedió a abrir un expediente en Sindicatura, tal como se hace con todas las reclamaciones presentadas por sede electrónica, Registro General o registros auxiliares (art. 6 Reglamento de organización y funcionamiento de la Sindicatura Universitària de Greuges).

El lunes 4 de julio se dio traslado a la Sra. Rectora del contenido de la queja recibida, según la solicitud del reclamante. La Sra. Rectora sostuvo que el nombramiento del Sr. Suay como Director del Servei de Política Lingü.stica corresponde a un cargo de libre designación de la Rectora, sustentado en la confianza, de manera que la quiebra de dicha confianza justifica el cese en el cargo (arts. 79 y 94 h) Estatutos de la Universitat de València).

La Sindicatura de Greuges carece de poder ejecutivo y decisorio alguno, siendo su principal instrumento la recomendación dirigida al órgano o servicio al que se atribuye la causa de la queja.

En este sentido, en orden a analizar la posible vulneración de derechos del Sr. Suay cabedestacar que en la queja presentada por el Sr. Suay se afirma que la nota de prensa emitida por el Gabinete de la Sra. Rectora del 9 de junio en el que se comunica su cese “era conseqüència directa d’una notícia publicada por el diario Levante EMV i d’unes afirmacions de la Sra. Ana López Navajas, una professora d’IES, que es fa pasar per membre de la UV i s’erigeix en portaveu d’una comunitat universitària a què no pertany”. Dicha relación de causalidad directa no ha sido confirmada ni acreditada.

De otra parte, el hecho de que el Diario Levante EMV recogiera opiniones de una persona ajena a la comunidad universitaria es totalmente ajeno al ámbito de actuación de la Rectora, que cuenta entre sus funciones el ejercicio del gobierno y la dirección de la gestión de la Universitat. La causa del cese del Prof. Suay en un cargo de libre designación fue la pérdida de la confianza depositada por la Rectora, que tiene su origen en la difusión en una red social de la que participa el Prof. Suay de unos comentarios que transcienden de su dimensión exclusivamente privada o íntima, por la propia naturaleza del medio de difusión empleado.

Dichos comentarios, amparados por la libertad de expresión u opinión del Sr. Suay, fueron objeto de una valoración por parte de la Sra. Rectora, dada su transcendencia pública a tenor del contexto en que se produjeron, que determinó la calificación del comportamiento como “machista” e “inaceptable”. Dichas calificaciones constituyen, por tanto, una valoración subjetiva, sin que se pueda apreciar por esta Sindicatura que fueran encaminadas a menoscabar la dignidad de la persona del Sr. Suay.

En todo caso, la Sindicatura Universitària de Greuges no ejerce funciones jurisdiccionales, por lo que si el reclamante considera vulnerados sus derechos tiene expedita la vía judicial. Agradecemos la confianza depositada en esta Sindicatura de Greuges.

Atentamente,”

Queixa a la Sindicatura de Greuges de la UV

Ferran Suay Lerma, amb _______________, professor titular del Departament de Psicobiologia de la Universitat de València (UV), expose que:

1. En data 1r d’abril de 2022 vaig ser nomenat per la rectora de la Universitat de València (endavant la Sra. Rectora), director del Servei de Llengües i Política Lingüística (SLPL), en base, tal i com es va esmentar, a la meua trajectòria en defensa de la llengua.

2. En data 9 de juny, a les 15 h, el vicerector d’Internacionalització i Multilingüisme em va comunicar que havia estat cessat per la Sra. Rectora, per raó d’uns articles publicats al diari Levante EMV.

3. Efectivament, el 9 de juny a les 13.45 h, el diari Levante EMV (M.Brines), https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2022/06/09/malestar-comentarios-machistas-nuevodirector-67085110.html), en donava la raó, segons expressà la redactora, d’alguns missatges publicats a Twitter. També s’indica a la notícia que “desde el ámbito académico, varias voces expresan sumalestar, tanto por el contenido de los mensajes lanzados por Suay como por el tono. Una de ellas es la de Ana López Navajas, profesora e investigadora en coeducación y todo un referente en el ámbito académico.” L’afirmació indueix a error sobre l’origen del malestar,  ja que la Sra. López no és personal de la UV. Malgrat això, també afirmà que «Mucha gente en la universidad está asombrada por lo que dice y, sobre todo, cómo lo dice, de forma ofensiva y usando posiciones muy beligerantes».

4. Posteriorment, aquell mateix dia, des del Gabinet de la Sra. Rectora, i en el seu nom, es va trametre una nota de premsa a l’agència Europa Press (document annex 1), que deia literalment: «El cese se ha producido tras conocerse un comportamiento que la rectora ha calificado de ‘inaceptable’ y ‘machista’, que no debe producirse ‘en una universidad pública y democrática como la nuestra, que apuesta por la igualdad’. Suay ejercía hasta hoy la dirección del Servei de Llengües i Política Lingüística de la Universitat de València.» https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2022/06/10/uv-destituye-director-politica-linguistica-67112724.html).

5. El comunicat a l’agència Europa Press va fer que la notícia es traslladara, com a mínim, als mitjans de comunicació de consten en el document annex núm. 2. La majoria dels mitjans van reproduir literalment un text en què se’m qualificava de «masclista», un adjectiu clarament injuriós i difamatori, emès amb una extensa publicitat, que és fals i absolutament mancat de fonament. Hom podria entendre que la nota de premsa emesa per la Sra. Rectora, tenia la intenció dolosa de perjudicar el meu honor i dignitat personal, ja que no hi ha —fins on jo sé— precedents d’altres càrrecs de la UV en què s’haja traslladat als mitjans de comunicació el cessament, o s’hagen expressat qualificatius vexatoris que lesionen la dignitat d’algú com a membre de la comunitat universitària.

6. Cal remarcar que la referida nota de premsa de la Sra. Rectora no es fonamentava en fets ocorreguts dins de l’àmbit universitari, ni tan sols relatats per persones amb solvència dins del món acadèmic, i ni tampoc en circumstàncies posades de relleu o identificades per la Unitat d’Igualtat (article 241 ter dels Estatuts de la UV), sinó que era conseqüència directa d’una notícia del diari Levante EMV i d’unes afirmacions de la Sra. Ana López Navajas, una professora d’IES, que es fa passar per membre de la UV, i s’erigeix en portaveu d’una comunitat universitària a què no pertany. Resulta difícil d’entendre com es pot donar credibilitat a unes afirmacions emeses de manera tan contrastablement fraudulenta.

7. El mateix dia, a les 16.31 h, el diari Levante EMV (Miriam Bouiali Brines, la mateixa periodista que en l’anterior notícia de les 13.45h s’identificava com a M.Brines), escriu “Mavi Mestre destituye al nuevo director de Política Lingüística de la UV por sus comentarios”, fent referència novament a un “malestar en algunos ámbitos académicos, tanto por el contenido como por el tono”, i torna a citar com a veu de l’àmbit acadèmic, la Sra. Ana López Navajas. https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2022/06/09/cesado-ferran-suay-comentarios-machistas-politica-linguistica-67096174.html

8. El dia 9 de juny, unes hores abans de la decisió de la Sra. Rectora, concretament a les 8.00h, un compte anònim @HarrietTaylorM3, creat poques hores abans i que tenia zero seguidors, retuita uns tuits meus com a “ejemplo de horror (1, 2 i 3)” (document annex núm. 3). Eixos tuits i alguns altres del mateix compte etiqueten diverses entitats i persones, entre altres, el diari @LevanteEMV, diversos vicerectors de la UV i @mavi_mestre, rectora de la UV. Els tuits que esmenta no contenen cap opinió vexatòria per a les dones, ni per a qualsevol altre col·lectiu.

9. Afortunadament he rebut abundants mostres de suport per part de les persones amb qui he compartit temps i treball durant els últims 30 anys, incloent-hi PDI, PAS i estudiants o antics alumnes de la UV que, majoritàriament són dones. Durant la meua trajectòria acadèmica he demostrat que soc un decidit partidari de la igualtat. Seria molt fàcil recabar el testimoni d’estudiants i companys de la Universitat, per tal de comprovar si he manifestat algun comportament discriminatori cap a les dones, o si mai he defensat cap posició en favor d’una suposada i inexistent superioritat dels hòmens sobre les dones.

Com a PDI de la UV, sempre m’he estimat la professió, i he compartit i respectat rigorosament els principis i valors que propugnen els Estatuts de la nostra Universitat, alguns dels quals es destaquen a continuació, perquè són pertinents:

Article 3

.La Universitat de València facilita, estimula i acull les activitats intel·lectuals i crítiques en tots els camps de la cultura i del coneixement.

En el compliment de totes aquestes funcions, la Universitat de València tindrà present l’harmonia dels sabers, originats en el desenvolupament del pensament humà i destinats al perfeccionament de les persones i de la seua convivència en una societat plural i democràtica.

Article 4

La Universitat de València és al servei del desenvolupament intel·lectual i material dels pobles del progrés del coneixement, de la pau, de la igualtat entre les dones i els homes …

Les activitats universitàries no han de ser mediatitzades per cap classe de poder social, polític, econòmic o religiós.

Així mateix, en tant que membre de la comunitat universitària, els Estatuts em reconeixen el dret a no ser discriminat per raó de sexe, ètnia, naixement, llengua, creença religiosa, ideologia o opció sexual, i a l’exercici de la lliure expressió (article 10.1 dels Estatuts).

També soc coneixedor dels deures que tenim tots els membres que formem part de la comunitat universitària, entre els quals hi ha el compliment dels Estatuts i la potenciació del prestigi i la vinculació amb la societat de la UV.

Atès que, segons preveu l’article 234 del Estatuts, a la Sindicatura Universitària de Greuges, òrgan independent, li correspon vetlar pel respecte als drets i a les llibertats dels membres de la comunitat universitària davant de les actuacions dels diferents òrgans de la comunitat universitària, i a fi de preservar el prestigi de la institució; un objectiu que he manifestat des del primer moment (https://suay.eu/2022/06/12/sobre-la-meua-destitucio/),

Presente formalment la meua QUEIXA, en atenció als següents

FONAMENTS DE DRET

I.- Constitució:

Article 10

1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social.

2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració universal de drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.

Article 14

Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Article 18

1. Es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

Article 20

1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.

b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.

c) A la llibertat de càtedra.

d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.

2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.

II.- Conveni per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats fonamentals

ARTICLE 9

Llibertat de pensament, de consciència i de religió

1. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret implica la llibertat de canviar de religió o de convicció, així com la llibertat de manifestar la seua religió o convicció individualment o col·lectivament, en públic o en privat, mitjançant el culte, l’ensenyament, les pràctiques i l’acompliment dels ritus.

2. La llibertat de manifestar la seua religió o les seves conviccions no pot ser objecte d’altres restriccions que aquelles que, previstes per la llei, constitueixen mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat pública, la protecció de l’ordre, de la salut o de la moral públiques, o per a la protecció dels drets i les llibertats d’altri.

ARTICLE 10

Llibertat d’expressió

1. Tota persona té dret a la llibertat d’expressió. Aquest dret comprèn la llibertat d’opinió i la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees sense que pugui haver-hi ingerència d’autoritats públiques i sense consideració de fronteres. El present article no impedeix als Estats de sotmetre les empreses de radiodifusió, de cinema o de televisió a un règim d’autorització prèvia.

2. L’exercici d’aquestes llibertats, que comporten deures i responsabilitats, pot ser sotmès a determinades formalitats, condicions, restriccions o sancions, previstes per la llei, que constituïsquen mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, la integritat territorial o la seguretat pública, per a la defensa de l’ordre i per a la prevenció del crim, la protecció de la salut o de la moral, la protecció de la reputació o dels drets d’altri, per impedir la divulgació d’informacions confidencials o per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial.

III.- Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics

Article 17

1. Ningú no pot ésser objecte d’ingerències arbitràries o il·legals en la seua vida privada, en la seua família, en el seu domicili o en la seua correspondència, ni d’atacs il·legals contra el seu honor o la seua reputació.

2. Tothom té dret a la protecció de la llei contra aquestes ingerències o aquests atacs.

Article 18

1. Tothom té el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. Aquest dret inclou la llibertat de tenir o d’adoptar la religió i les creences de la seua tria i també la llibertat de manifestar-les, individualment o en comunitat amb altres, tant en públic com en privat, per mitjà del culte, I’observança, la pràctica i l’ensenyament.

2. Ningú no pot ser objecte de mesures coercitives que puguin menyscabar la llibertat de tenir o d’adoptar la religió o les creences de la seua elecció.

3. La llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences, només pot estar subjecta a les limitacions prescrites per la llei que siguen necessàries per a protegir la seguretat, l’ordre, la salut o la moral públics, o els drets i les llibertats fonamentals dels altres.

Article 19

1. Tothom té dret a mantenir opinions sense ingerències.

2. Tothom té dret a la llibertat d’expressió; aquest dret comprèn la llibertat de cercar, rebre i difondre informacions i idees de tota índole, sense consideracions de fronteres, tant si és de forma oral o escrita, o de forma impresa o artística, o qualsevol altre procediment triat.

3. L’exercici del dret previst en el paràgraf 2 d’aquest article comporta deures i responsabilitats especials. Per tant, pot quedar subjecte a certes restriccions, però aquestes hauran d’estar fixades expressament per la llei i ser necessàries:

a. Per al respecte dels drets o de la reputació d’altri.

b. Per a la protecció de la seguretat nacional, I’ordre públic o la salut i la moral públiques.

Article 26

Tothom és igual davant la llei, i té el dret, sense cap discriminació, a igual protecció de la llei. En aquest respecte, la llei ha de prohibir totes les discriminacions i ha de garantir a tothom una protecció igual i efectiva contra qualsevol discriminació per motius de raça, de color, de sexe, d’idioma, de religió, d’opinió política o d’una altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició social.

IV.-. Estatuts de la Universitat de València :

Títol Preliminar :

● Articles 3, 4 i 10

● Article 10 dels Estatuts de la Universitat de València.

● Article 83 :

Són competències del Claustre :

a. Defensar la personalitat i els principis de la Universitat de València establerts en el títol preliminar d’aquests Estatuts.

k) Exigir responsabilitats als càrrecs o representants que elegeix, i si escau, revocar-los.

● Article 93:

El rector o la rectora és la màxima autoritat de la Universitat de València. N’ostenta la representació, n’exerceix el govern, en dirigeix la gestió i és responsable davant el Claustre, d’acord amb la llei i aquests Estatuts.

● Article 94 :

1. Corresponen al rector o la rectora les competències següents:

h) Designar, nomenar i destituir els vicerectors i les vicerectores, el secretari o la secretària general, els vicesecretaris i les vicesecretàries i els vicegerents i les vicegerentes, si n’hi ha, i en general tots els càrrecs de lliure designació.

● Articles 23, 236 i 237 sobre la Sindicatura Universitària de Greuges, i Article 241 bis (de la Igualtat):

Estic convençut el millor camí per a restituir el mal causat és acollir-me a l’empara de la Sindicatura de Greuges, per tal d’exhaurir internament, en el si de la nostra Universitat, la defensa dels meus drets, abans de valorar la possibilitat d’acudir a la via civil i/o penal.

Per tot això, sol·licite a la Sindicatura de Greuges:

1. Que tinga per formulada la meua queixa, i que d’acord amb tots els arguments i fonaments normatius l’accepte i la tramite de la manera que legalment corresponga.

2. Que done trasllat de la meua queixa a tots els òrgans que legalment corresponga, molt especialment a la Sra. Rectora de la UV, i si escau, el Claustre.

3. Que demane a la Sra, Rectora que rectifique les declaracions fetes el dia 9 de juny mitjançant una comunicat de premsa en el termini més breu possible i que de la rectificació se’n done la mateixa difusió, extensió i impacte que ha assolit el contingut fals, difamatori i injuriós respecte la meua persona.

Reste a la vostra disposició per a qualsevol aclariment o informació que se’m puga requerir.

Rebeu una respectuosa salutació,