Dia de rec

L’horta sumava d’aigua, de bon matí. Les sèquies corrien desbocades i alegres, i dels tarongerars brollaven els sons guturals i sincopats de llengües nord-africanes.

La terra, que tot just dos dies abans es trencava en escletxes d’aspra sequera, somreia ara amb la cara ben molla i la barba humida, d’un verdor insultant. Junt als camions i les furgonetes, s’amuntegaven basquets de plàstic, regularment emplenats pels collidors, que maldestrament abocaven cabassos  de taronges, que tot sovint rodaven per terra, acaçades pel mahumorat treballador, que maleïa entre dents.

Amb passes llargues, impulsades pel clac-clac monòton i incessant dels meus bastons, travessava tot eixe paisatge vegetal i humà, mentre deixava que els pensaments (molts dels que tinc em fan mal) fugiren del meu cap, en direcció cap on siga que van pensaments, somnis, sentiments, records, i tota mena de matèries volubles i inconsistents, com els plans que fas i refàs mentre la vida simplement passa.