Alcaldes sense dignitat

En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent, Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.
És normal que persones amb poder polític acoten el cap de manera tan servil davant d’una colla de bròfecs? Tant la senyora Català com el senyor Rubert deuen posseir un conjunt de qualitats i mèrits personals que els han permès d’arribar a ocupar els càrrecs que ostenten. I tanmateix, callen, obeeixen, i renuncien mansament a parlar en la seua llengua, en un míting del seu partit, al seu propi territori. Més encara, la senyora alcaldessa de Torrent demana perdó i qualifica com un defecte el fet de ser valencianoparlant. 
No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.
El vostre partit s’ha especialitzat en el transvestisme de tot tipus. Fer passat lladres consumats per gestors honrats, ocultar l’orientació homosexual d’alguns dels seus líders, que hipòcritament desfilen al capdavant de manifestacions homòfobes, o fer proclames valencianistes quan senten -i li donen cobertura política- un odi profund i amarg per la llengua del seu poble, i -per tant- pel seu mateix poble. 
Vós -tot i els vostres càrrecs i la vostra autoritat- us comporteu com a vassalls submisos dels illetrats que tenen la gosadia d’esbroncar-vos a casa vostra quan us expresseu en valencià. No és ja una qüestió d’ideologia. I -sens dubte- no és una qüestió d’espanyolisme, perquè segons la vostra pròpia ideologia, els valencians seríem tan espanyols com els castellans. O és que no us arribeu a creure allò que prediqueu amb tanta passió?

És -ras i curt- una qüestió de dignitat. De dignitat personal i de valor. Jo tenia entès que els partits de dretes servaven una alta consideració per l’autoritat. Doncs, si en algun moment, algú ha de demostrar qui mana, vós, senyor alcalde i senyora alcaldessa, heu perdut una ocasió magnífica de mostrar que sou persones amb dignitat i no simples esbirros d’una colla de colons semianalfabets, que arriben a estar orgullosos d’ignorar la llengua del poble que els ha donat a menjar durant la major part de les seues vides. Quina paradoxa! Ells, tan pagats de la seua discapacitat intel·lectual, i vós tan avergonyits de ser valencians i tan penedits de saber parlar la vostra llengua.

Com a alcaldes de Torrent i de Vila-real, representeu tota la gent dels vostres pobles. És això el que penseu d’ells? Que tenen el defecte de ser valencians? Que han de demanar disculpes per parlar en valencià? Si és així, i ja que de dignitat sembla que no us en queda gens, tingueu al menys la decència de dir-ho en la propera campanya electoral. Digueu als vostres conciutadans que penseu que ser valencià és una vergonya que s’ha d’ocultar; que ser valencianoparlant és un defecte pel qual s’ha de demanar perdó. Ja que no sou dignes, sigueu -al menys- sincers. 

0 pensaments quant a “Alcaldes sense dignitat”

  1. Gràcies, Ferran. La teua reflexió és un raig d'aigua fresca en una societat acostumada a empassar-se les coses més immunds. Els polítics valencians ens han perdut el respecte, perquè amb una campanya llarguíssima d'assetjament ideològic (que dura ja més de trenta anys) han aconseguit que el poble valencià haja perdut la dignitat. Si no, a quin sant governarien aquesta panda de corruptes, ignorants i incompetents? I a quin sant tindríem la miserable oposició que tenim, què és un insult a la intel·ligència? Podeu estar segurs que per a la classe política valenciana (i no al fer ací cap distinció entre el PP i el PSOE, tot i que és evident que hi ha algunes petites diferències de matís i d'intenció) som menys que res, un tràmit més o menys incòmode que cal passar cada quatre anys. Han aconseguit reduir-nos al no-res més absolut, no tenim consciència de poble, ni tenim identitat, i hem perdut la dignitat. I ens deixem insultar impunement, sense que sàpiguem veure l'insult ni la indignitat.

Deixa un comentari