Fernández Díaz, l'evolucionista

Una altra de les lluminàries de la
prolífica ultradreta espanyola
, Don Jorge Fernández Díaz, ha fet unes
interessants manifestacions sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe i
la pervivència de l’espècie humana. Entenc que ha rebut moltes respostes fetes
des d’una òptica progressista, de respecte a la diversitat i a la llibertat
d’elegir la vida sexual que volem tenir.
Jo no parlaré des
d’aquest punt de vista
, sinó que em centraré en les implicacions evolucionistes
que es deriven de la seua afirmació que el matrimoni gai no garanteix la
pervivència de l’espècie humana. 
En primer lloc,
cal dir que la forma d’expressar-ho és manifestament incompetent. Hi ha milions
de coses que no garanteixen la pervivència de l’espècie. De fet, no hi ha res sobre
la faç de la terra capaç de garantir-nos la supervivència. Ni com a individus
ni com a espècie. Hi ha moltes coses, en canvi, que la poden posar en perill. El
matrimoni entre persones del mateix sexe, però, no n’és una. En realitat, és
més previsible que funcione en sentit contrari. Miraré d’explicar per què.
La pervivència
d’una espècie depén
en gran mesura de la seua eficiència biològica (el terme
més habitual, en anglés, és fitness),
que es pot mesurar pel nombre de descendents vius que deixa cada generació. I
la paraula clau és ‘vius’, i no ‘descendents’. És evident que una parella del
mateix sexe no es reproduirà. En això ha estat brillant el Sr Fernández,
malgrat les seues limitacions intel·lectuals. 
També és veritat
que en societats repressives
, moltes persones homosexuals opten per dissimular,
casar-se i tenir fills, tal com ho fa tantes i tantes persones, com ara (i és
un simple exemple a l’atzar, que no guarda cap relació amb la seua orientació
sexual) el Sr Mariano Rajoy o el Sr Francisco Camps, mentre continuen vivint,
més o menys en secret, la seua opció sexual genuïna. Per contra, en societats
més obertes i democràtiques, que no castiguen amb l’ostracisme el fet de no
ocultar l’orientació homosexual, cap esperar que molts gais opten per una vida
no reproductiva. I això no depén de si el matrimoni homosexual és o no
legal. 
En canvi, si
l’homosexualitat és considerada
com una opció respectable, i les persones poden
legalitzar les seues relacions i -entre altres beneficis- tenir l’opció
d’adoptar criatures, això probablement resultarà en un major nombre de
criatures que podran sobreviure i -arribat el moment- reproduir-se. Perquè cal
recordar que les adopcions procedeixen majoritàriament de països on la
supervivència infantil no està, ni de bon tros, garantida. Ans al contrari, els
índex de mortalitat infantil són molt més elevats en els països habituals
d’origen dels nens adoptats, que no en els països receptors. 
Això vol dir que molts xiquets que haurien mort en un orfenat tindran la possibilitat de ser adoptats
i sobreviure en una Europa que -per a disgust del senyor ministre- ja viu al
segle XXI, i ha superat la Santa Inquisició, que -per cert- amenaçava la supervivència humana molt més que qualsevol pràctica sexual.  
Així doncs,
paradoxalment, la legalització
del matrimoni gai pot beneficiar, més que no
perjudicar, l’eficiència biològica global de l’espècie humana. Això, però
hauria de ser irrellevant per a l’il·luminat ministre, atés que el fonamentalisme
catòlic que el Sr Fernández diu professar considera que la vida i la mort de persones
i animals, així com qualsevol altra circumstància del món terrenal, depenen de
la voluntat divina, i no –de cap manera– de les decisions que puguen adoptar un
grapat de legisladors, ni molt menys, de càlculs freds i materialistes com ara
l’índex reproductor d’uns pocs membres d’una modesta espècie viva.   

Deixa un comentari