Rebutgem els seus termes

Llig en una capçalera de La Veu del País Valencià que “El PP mostra la seua por al nacionalisme” i, així de colp, em costa un poc d’entendre el missatge.
Escric açò des de Zugarramurdi (Navarra), un poble de poc més de 200 habitants on tothom parla tres idiomes: el seu i els dos dels potents estats-nació que l’envolten. Els ciutadans de tots dos estats venen ací i parlen sense cap incomoditat en el seu idioma. No es molesten ni per composar un cert accent estàndard que en facilite la comprensió. El seu accent, andalús, parisí o d’on siga, és perfectament legítim ací. En canvi, alguns, quan veuen un cartell en èuscar, pregunten a la cambrera si no ho tenen també en espanyol (no ho he sentit preguntar a persones francòfones; potser també ho fan). 
Qui són els nacionalistes?
Ben al contrari del títol que m’ha sorprés, el PP no té cap por del nacionalisme. En té del valencianisme. I crec que usar els seus temes no ens beneficia  gens i, en canvi, els legitima a ells. El nacionalisme és la ideologia que considera que una nació és superior a unes altres, i això és exactament el seu cas: consideren que Espanya i els espanyols són superiors a valencians, bascos, catalans o gallecs. I és per això que creuen que tenen tot el dret a imposar els seus termes (lleis, idioma, costums, prejudicis…) i a explotar-nos econòmicament. Entre les coses que ens imposen hi ha el nom de les coses: nosaltres som nacionalistes; ells no. Ells són… què? neutres? no-nacionalistes?
A diferència de l’any passat, els edificis de tots els ajuntaments dels pobles de Navarra llueixen una bandera espanyola, com a conseqüència d’una sentència dels tribunals espanyols, que els obliga a fer-ho. Una conducta ben típica, òbviament, d’aquells que no són nacionalistes. L’estiu passat, molts ajuntaments no tenien cap bandera penjada al balcó. Es veu, però, que això és massa nacionalista, i que calen sentències que obliguen a penjar la bandera no-nacionalista per excel·lència. Curiosament, la mateixa que l’exèrcit de Franco, els anomenats nacionales, obligà a penjar dels balcons el 1939. Això sí, amb un escut diferent. Deu ser això, l’escut, el que la converteix en una bandera del no-nacionalisme. 
Un dels ajuntaments, en legítim ús d’una de les poques armes que ens són permeses, la intel·ligència, ha penjat l’esmentada bandera en solitari al balcó, amb un cartell que diu Ez da gurea (No és la nostra). Segurament, això els qualifica com a nacionalistes. Probablement, amb l’adjectiu ‘radicals’ inclòs. Per contra, els jutges que forcen a exhibir la bandera i els guàrdies armats que garanteixen el compliment de l’ordre són perfectament neutrals, exquisidament democràtics i etèriament despullats de qualsevol connotació nacional(ista). 

No cal que els fem el joc usant els seus mateixos termes. Ells són (ultra)nacionalistes. Nosaltres no pretenem obligar-los a penjar cap senyera als balcons dels seus pobles. No tenim cap intenció de forçar-los a aprendre el nostre idioma. No aspirem a espoliar-los per mitjà d’impostos abusius, ni de discriminar-los en les inversions pagades amb diners públics. No volem imposar-los la nostra nació i, per tant, no som nacionalistes. Som, senzillament, valencianistes.

Deixa un comentari