Imatges

Publicat al Diari La Veu del País Valencià: https://www.diarilaveu.cat/opinio/13711/la-mindunditica-linguistica  

Ja em perdonareu el neologisme del títol. He dubtat prou abans de decidir-me per això per a referir-me a una activitat governamental que s’hauria de dir ‘política lingüística’… si fora política, i no pura irrellevància autosatisfeta.

Una anàlisi detallada de què s’ha fet en matèria de llengua durant les legislatures en què Compromís ha estat a càrrec de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme serà molt necessària, i probablement es farà en breu. No és això el que pretén este article.

En política sol ser bona idea buscar persones que, quan ocupen un càrrec, el prestigien. Em sembla que la tònica general en estos anys de govern progressista no ha estat ben bé eixa. Més aïna fa la impressió que han col·locat gent còmoda (còmoda per als seus superiors), que lluny de mostrar una ambició decidida per dur a terme la missió encomanada, s’han destacat per la voluntat ferrenya d’ancorar-se a la cadira, quan no d’aspirar a una altra encara més molla.

Ara que ha faltat Josep Maria Espinàs, que va convertir l’anècdota en tota una categoria literària, voldria retre-li un modestíssim homenatge explicant només una de les múltiples misèries quotidianes que ens afecten als qui mantenim l’estrambòtica intenció de viure en valencià com si no fórem ciutadans de segona.

Recentment s’ha implementat un nou carril a l’autovia A7. Es tracta del carril de l’esquerra que, en alguns trams queda reservat per a autobusos i per a vehicles d’alta ocupació, abreujats com a VAO. No puc opinar sobre la conveniència de la mesura, i se m’escapa qui i com controlarà que només els VAOs utilitzen el carril en qüestió. Ara bé, tota la senyalització, fixa i mòbil, està exclusivament en castellà. Ni una mínima concessió a la llengua dels indígenes.

Ja sé que això és competència de la Direcció General de Trànsit, dependent del govern espanyol. Em consta. Com em consta que fer política és precisament això: negociar amb qui té les competències per tal que els teus objectius es puguen dur a terme. Fer política lingüística seria haver parlat amb els responsables i haver aconseguit que el valencià estiguera present en la nova senyalització. Això és el que faria algú que ocupa un càrrec a fi i efecte de dur a terme una acció política, per a la qual ha estat elegit. Quan tens algun pes específic, negocies; quan eres un mindundis, no t’escolta ni Déu.

Òbviament, no és el que fa algú que vol continuar ocupant el càrrec, si és que les pròximes eleccions ho permeten, i per tal de facilitar-s’ho, genera el mínim malestar possible als seus superiors, a costa —per descomptat— de ser fidel a la màxima de tot polític irrellevant i llepasabates: “ni una mala paraula, ni una bona acció”.

L’anècdota banal del nou carril és una al·legoria del que ens ha aconseguit la política perpetrada (o potser seria millor dir-ne ‘avortada’) des de la DGPLiGM. Podria ser que l’esforç intel·lectual de trobar un nom suficientment pompós i rimbombant haja exhaurit les (sens dubte altes) capacitats dels responsables de l’organisme, o pot ser que algunes altres raons expliquen la completa insignificança en què s’ha mogut tots estos anys, en què ha legitimat plenament la supremacia del castellà i la creixent insubstancialitat de la llengua pròpia dels valencians.

Quan això ho feia el PP, una formació obertament madrilenyista, tothom ho trobava normal. Molts dels que així ho entenien, tenien l’esperança que si mai eixe sector de l’activitat de govern estava en mans del valencianisme, s’aprofitaria la finestra d’oportunitat per a recuperar part del terreny perdut. I potser tenien raó: si haguera estat en mans del valencianisme polític.

Ha estat una decepció de proporcions escandaloses comprovar com han fet tot el que calia per a greixar el camí de baixada del valencià cap a la inexistència, mentre continuaven practicant sense vergonya la política del ‘queguapastàs‘ (consistent a celebrar en les xarxes socials que bons amiguets són i com de bé s’ho passen junts, com si això tinguera cap mèrit polític o afectara de cap manera el benestar de la ciutadania), i aplicant els mecanismes totalitaris de la cancel·lació contra qualsevol, que no valide la indecència narcisista de les seues accions.

Els humans sempre ens expressem en tot allò que fem. Generalment, més enllà del punt que realment ens agradaria. Una política mindundis, irrellevant i covarda només pot ser producte d’individus covards. Fer-se irrellevants i meréixer el qualificatiu poc ortodox de ‘mindundis‘ són, probablement, simples conseqüències de la seua covardia profunda i essencial. Això sí, ara quan comence el període oficialment electoral (realment, no n’hi ha cap que no ho siga per a qui entén la política com un mitjà per a col·locar-se), tornaran a demanar-nos el vot amb l’argument que s’estimen molt la llengua i que són necessaris per a mantenir-la viva. Si ho diuen molt fort i amb molta passió, segur que hi ha algú que s’ho torna a creure.

 

Ferran Suay Lerma, amb _______________, professor titular del Departament de Psicobiologia de la Universitat de València (UV), expose que:

1. En data 1r d’abril de 2022 vaig ser nomenat per la rectora de la Universitat de València (endavant la Sra. Rectora), director del Servei de Llengües i Política Lingüística (SLPL), en base, tal i com es va esmentar, a la meua trajectòria en defensa de la llengua.

2. En data 9 de juny, a les 15 h, el vicerector d’Internacionalització i Multilingüisme em va comunicar que havia estat cessat per la Sra. Rectora, per raó d’uns articles publicats al diari Levante EMV.

3. Efectivament, el 9 de juny a les 13.45 h, el diari Levante EMV (M.Brines), https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2022/06/09/malestar-comentarios-machistas-nuevodirector-67085110.html), en donava la raó, segons expressà la redactora, d’alguns missatges publicats a Twitter. També s’indica a la notícia que “desde el ámbito académico, varias voces expresan sumalestar, tanto por el contenido de los mensajes lanzados por Suay como por el tono. Una de ellas es la de Ana López Navajas, profesora e investigadora en coeducación y todo un referente en el ámbito académico.” L’afirmació indueix a error sobre l’origen del malestar,  ja que la Sra. López no és personal de la UV. Malgrat això, també afirmà que «Mucha gente en la universidad está asombrada por lo que dice y, sobre todo, cómo lo dice, de forma ofensiva y usando posiciones muy beligerantes».

4. Posteriorment, aquell mateix dia, des del Gabinet de la Sra. Rectora, i en el seu nom, es va trametre una nota de premsa a l’agència Europa Press (document annex 1), que deia literalment: «El cese se ha producido tras conocerse un comportamiento que la rectora ha calificado de ‘inaceptable’ y ‘machista’, que no debe producirse ‘en una universidad pública y democrática como la nuestra, que apuesta por la igualdad’. Suay ejercía hasta hoy la dirección del Servei de Llengües i Política Lingüística de la Universitat de València.» https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2022/06/10/uv-destituye-director-politica-linguistica-67112724.html).

5. El comunicat a l’agència Europa Press va fer que la notícia es traslladara, com a mínim, als mitjans de comunicació de consten en el document annex núm. 2. La majoria dels mitjans van reproduir literalment un text en què se’m qualificava de «masclista», un adjectiu clarament injuriós i difamatori, emès amb una extensa publicitat, que és fals i absolutament mancat de fonament. Hom podria entendre que la nota de premsa emesa per la Sra. Rectora, tenia la intenció dolosa de perjudicar el meu honor i dignitat personal, ja que no hi ha —fins on jo sé— precedents d’altres càrrecs de la UV en què s’haja traslladat als mitjans de comunicació el cessament, o s’hagen expressat qualificatius vexatoris que lesionen la dignitat d’algú com a membre de la comunitat universitària.

6. Cal remarcar que la referida nota de premsa de la Sra. Rectora no es fonamentava en fets ocorreguts dins de l’àmbit universitari, ni tan sols relatats per persones amb solvència dins del món acadèmic, i ni tampoc en circumstàncies posades de relleu o identificades per la Unitat d’Igualtat (article 241 ter dels Estatuts de la UV), sinó que era conseqüència directa d’una notícia del diari Levante EMV i d’unes afirmacions de la Sra. Ana López Navajas, una professora d’IES, que es fa passar per membre de la UV, i s’erigeix en portaveu d’una comunitat universitària a què no pertany. Resulta difícil d’entendre com es pot donar credibilitat a unes afirmacions emeses de manera tan contrastablement fraudulenta.

7. El mateix dia, a les 16.31 h, el diari Levante EMV (Miriam Bouiali Brines, la mateixa periodista que en l’anterior notícia de les 13.45h s’identificava com a M.Brines), escriu “Mavi Mestre destituye al nuevo director de Política Lingüística de la UV por sus comentarios”, fent referència novament a un “malestar en algunos ámbitos académicos, tanto por el contenido como por el tono”, i torna a citar com a veu de l’àmbit acadèmic, la Sra. Ana López Navajas. https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2022/06/09/cesado-ferran-suay-comentarios-machistas-politica-linguistica-67096174.html

8. El dia 9 de juny, unes hores abans de la decisió de la Sra. Rectora, concretament a les 8.00h, un compte anònim @HarrietTaylorM3, creat poques hores abans i que tenia zero seguidors, retuita uns tuits meus com a “ejemplo de horror (1, 2 i 3)” (document annex núm. 3). Eixos tuits i alguns altres del mateix compte etiqueten diverses entitats i persones, entre altres, el diari @LevanteEMV, diversos vicerectors de la UV i @mavi_mestre, rectora de la UV. Els tuits que esmenta no contenen cap opinió vexatòria per a les dones, ni per a qualsevol altre col·lectiu.

9. Afortunadament he rebut abundants mostres de suport per part de les persones amb qui he compartit temps i treball durant els últims 30 anys, incloent-hi PDI, PAS i estudiants o antics alumnes de la UV que, majoritàriament són dones. Durant la meua trajectòria acadèmica he demostrat que soc un decidit partidari de la igualtat. Seria molt fàcil recabar el testimoni d’estudiants i companys de la Universitat, per tal de comprovar si he manifestat algun comportament discriminatori cap a les dones, o si mai he defensat cap posició en favor d’una suposada i inexistent superioritat dels hòmens sobre les dones.

Com a PDI de la UV, sempre m’he estimat la professió, i he compartit i respectat rigorosament els principis i valors que propugnen els Estatuts de la nostra Universitat, alguns dels quals es destaquen a continuació, perquè són pertinents:

Article 3

.La Universitat de València facilita, estimula i acull les activitats intel·lectuals i crítiques en tots els camps de la cultura i del coneixement.

En el compliment de totes aquestes funcions, la Universitat de València tindrà present l’harmonia dels sabers, originats en el desenvolupament del pensament humà i destinats al perfeccionament de les persones i de la seua convivència en una societat plural i democràtica.

Article 4

La Universitat de València és al servei del desenvolupament intel·lectual i material dels pobles del progrés del coneixement, de la pau, de la igualtat entre les dones i els homes …

Les activitats universitàries no han de ser mediatitzades per cap classe de poder social, polític, econòmic o religiós.

Així mateix, en tant que membre de la comunitat universitària, els Estatuts em reconeixen el dret a no ser discriminat per raó de sexe, ètnia, naixement, llengua, creença religiosa, ideologia o opció sexual, i a l’exercici de la lliure expressió (article 10.1 dels Estatuts).

També soc coneixedor dels deures que tenim tots els membres que formem part de la comunitat universitària, entre els quals hi ha el compliment dels Estatuts i la potenciació del prestigi i la vinculació amb la societat de la UV.

Atès que, segons preveu l’article 234 del Estatuts, a la Sindicatura Universitària de Greuges, òrgan independent, li correspon vetlar pel respecte als drets i a les llibertats dels membres de la comunitat universitària davant de les actuacions dels diferents òrgans de la comunitat universitària, i a fi de preservar el prestigi de la institució; un objectiu que he manifestat des del primer moment (https://suay.eu/2022/06/12/sobre-la-meua-destitucio/),

Presente formalment la meua QUEIXA, en atenció als següents

FONAMENTS DE DRET

I.- Constitució:

Article 10

1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social.

2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració universal de drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.

Article 14

Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Article 18

1. Es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

Article 20

1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.

b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.

c) A la llibertat de càtedra.

d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.

2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.

II.- Conveni per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats fonamentals

ARTICLE 9

Llibertat de pensament, de consciència i de religió

1. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret implica la llibertat de canviar de religió o de convicció, així com la llibertat de manifestar la seua religió o convicció individualment o col·lectivament, en públic o en privat, mitjançant el culte, l’ensenyament, les pràctiques i l’acompliment dels ritus.

2. La llibertat de manifestar la seua religió o les seves conviccions no pot ser objecte d’altres restriccions que aquelles que, previstes per la llei, constitueixen mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat pública, la protecció de l’ordre, de la salut o de la moral públiques, o per a la protecció dels drets i les llibertats d’altri.

ARTICLE 10

Llibertat d’expressió

1. Tota persona té dret a la llibertat d’expressió. Aquest dret comprèn la llibertat d’opinió i la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees sense que pugui haver-hi ingerència d’autoritats públiques i sense consideració de fronteres. El present article no impedeix als Estats de sotmetre les empreses de radiodifusió, de cinema o de televisió a un règim d’autorització prèvia.

2. L’exercici d’aquestes llibertats, que comporten deures i responsabilitats, pot ser sotmès a determinades formalitats, condicions, restriccions o sancions, previstes per la llei, que constituïsquen mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, la integritat territorial o la seguretat pública, per a la defensa de l’ordre i per a la prevenció del crim, la protecció de la salut o de la moral, la protecció de la reputació o dels drets d’altri, per impedir la divulgació d’informacions confidencials o per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial.

III.- Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics

Article 17

1. Ningú no pot ésser objecte d’ingerències arbitràries o il·legals en la seua vida privada, en la seua família, en el seu domicili o en la seua correspondència, ni d’atacs il·legals contra el seu honor o la seua reputació.

2. Tothom té dret a la protecció de la llei contra aquestes ingerències o aquests atacs.

Article 18

1. Tothom té el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. Aquest dret inclou la llibertat de tenir o d’adoptar la religió i les creences de la seua tria i també la llibertat de manifestar-les, individualment o en comunitat amb altres, tant en públic com en privat, per mitjà del culte, I’observança, la pràctica i l’ensenyament.

2. Ningú no pot ser objecte de mesures coercitives que puguin menyscabar la llibertat de tenir o d’adoptar la religió o les creences de la seua elecció.

3. La llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences, només pot estar subjecta a les limitacions prescrites per la llei que siguen necessàries per a protegir la seguretat, l’ordre, la salut o la moral públics, o els drets i les llibertats fonamentals dels altres.

Article 19

1. Tothom té dret a mantenir opinions sense ingerències.

2. Tothom té dret a la llibertat d’expressió; aquest dret comprèn la llibertat de cercar, rebre i difondre informacions i idees de tota índole, sense consideracions de fronteres, tant si és de forma oral o escrita, o de forma impresa o artística, o qualsevol altre procediment triat.

3. L’exercici del dret previst en el paràgraf 2 d’aquest article comporta deures i responsabilitats especials. Per tant, pot quedar subjecte a certes restriccions, però aquestes hauran d’estar fixades expressament per la llei i ser necessàries:

a. Per al respecte dels drets o de la reputació d’altri.

b. Per a la protecció de la seguretat nacional, I’ordre públic o la salut i la moral públiques.

Article 26

Tothom és igual davant la llei, i té el dret, sense cap discriminació, a igual protecció de la llei. En aquest respecte, la llei ha de prohibir totes les discriminacions i ha de garantir a tothom una protecció igual i efectiva contra qualsevol discriminació per motius de raça, de color, de sexe, d’idioma, de religió, d’opinió política o d’una altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició social.

IV.-. Estatuts de la Universitat de València :

Títol Preliminar :

● Articles 3, 4 i 10

● Article 10 dels Estatuts de la Universitat de València.

● Article 83 :

Són competències del Claustre :

a. Defensar la personalitat i els principis de la Universitat de València establerts en el títol preliminar d’aquests Estatuts.

k) Exigir responsabilitats als càrrecs o representants que elegeix, i si escau, revocar-los.

● Article 93:

El rector o la rectora és la màxima autoritat de la Universitat de València. N’ostenta la representació, n’exerceix el govern, en dirigeix la gestió i és responsable davant el Claustre, d’acord amb la llei i aquests Estatuts.

● Article 94 :

1. Corresponen al rector o la rectora les competències següents:

h) Designar, nomenar i destituir els vicerectors i les vicerectores, el secretari o la secretària general, els vicesecretaris i les vicesecretàries i els vicegerents i les vicegerentes, si n’hi ha, i en general tots els càrrecs de lliure designació.

● Articles 23, 236 i 237 sobre la Sindicatura Universitària de Greuges, i Article 241 bis (de la Igualtat):

Estic convençut el millor camí per a restituir el mal causat és acollir-me a l’empara de la Sindicatura de Greuges, per tal d’exhaurir internament, en el si de la nostra Universitat, la defensa dels meus drets, abans de valorar la possibilitat d’acudir a la via civil i/o penal.

Per tot això, sol·licite a la Sindicatura de Greuges:

1. Que tinga per formulada la meua queixa, i que d’acord amb tots els arguments i fonaments normatius l’accepte i la tramite de la manera que legalment corresponga.

2. Que done trasllat de la meua queixa a tots els òrgans que legalment corresponga, molt especialment a la Sra. Rectora de la UV, i si escau, el Claustre.

3. Que demane a la Sra, Rectora que rectifique les declaracions fetes el dia 9 de juny mitjançant una comunicat de premsa en el termini més breu possible i que de la rectificació se’n done la mateixa difusió, extensió i impacte que ha assolit el contingut fals, difamatori i injuriós respecte la meua persona.

Reste a la vostra disposició per a qualsevol aclariment o informació que se’m puga requerir.

Rebeu una respectuosa salutació,