Gürtel, Gürtel, Gürtel

Abans del 12 de maig, el Govern valencià impedirà la recepció de TV3 a totes les comarques valencianes. També estan atiant el foc amb els enderrocaments del Cabanyal, marejant la perdiu amb els restaurants de vora mar i la llei de costes, i ho faran en qualsevol terreny que resulte inflamable (per tant, qualsevol tema que tinga relació amb la llengua que no parlen mai, és susceptible de ser utilitzat de manera imminent).
Ara mateix, l’objectiu és distraure l’atenció del dictamen judicial sobre la implicació de Francisco Camps en la trama sinistra de l’anomenat cas Gürtel, un més dels escàndols de corrupció política i espoli de les arques públiques amb què -presumptament- ens delecta la nostra classe dirigent. La visita del Papa, els fastos de la Fórmula 1, el sobrecost de la Ciutat de les Ciències, i tants altres casos han merescut -en altres ocasions- el mateix tractament mediàtic: censura absoluta als mitjans de comunicació controlats per l’aparell de propaganda del PP, i distracció consistent en atiar conflictes en qualsevol àrea de la vida social dels valencians.
En els països civilitzats, se suposa que els governs treballen per garantir la pau social i facilitar la convivència ciutadana. Això passa, però, als països civilitzats. Al nostre -en canvi- la casta de mandarins que governa gràcies a una llei electoral feta a la seua mida, a un control abusiu i obsessiu dels mitjans de comunicació, i a l’ús partidista dels fons públics per a assolir objectius privats, es dedica a fer tot el contrari. Consideren bona qualsevol estratègia que aprofite per a alçar una polseguera capaç de tapar, o -si més no- d’enterbolir, la percepció pública de l’última de les seues malifetes. 
Sincerament, no sé què podem fer al respecte. No sé si caldrà que, en cadascuna de les nostres converses, quan es parle d’algun dels fronts oberts (i dels que n’obriran) per a distraure’ns l’atenció, intervinguem cridant a veu en coll “Gürtel, Gürtel, Gürtel!”. Potser així aconseguirem que alguns dels nostres conciutadans giren la vista cap allà on cal -la seua butxaca- i siguen capaços de distingir quin és l’autèntic fons de la pàtina d’ideologia, demagògia i caspa amb què es disfressen els actuals ocupants de la Generalitat valenciana: l’avarícia dels nostres diners.

Deixa un comentari