Qüestions merament lingüístiques

Catalina Palau, diputada del PP, ha afirmat que les Illes Balears no es poden permetre el luxe de “privar els ciutadans de bons especialistes per qüestions merament lingüístiques”. Ho ha fet per tal de justificar el fet que el coneixement de la llengua pròpia passarà -amb el nou govern del PP- de ser un requisit, a ser només un mèrit per a poder treballar en el sistema públic de salut de les illes.
Em sembla una idea excel·lent. Com que el treball dels professionals sanitaris és precisament això, sanitari, allò que cal exigir-los és capacitació professional. Que tinguen un bon expedient acadèmic, o que sàpiguen fer anar bé el bisturí, el termòmetre o la llitera, segons el cas.
És per això que vull proposar que la mesura s’aplique també en la resta de les comunitats autònomes de la gloriosa Espanya: el coneixement de la llengua pròpia haurà de ser considerat únicament com un mèrit, a l’hora de contractar professionals. Amb això, la població se podrà beneficiar de l’excel·lència professional de molts bons professionals de la medicina o la infermeria procedents de la Xina, Corea del Sud o Irlanda, per citar només uns pocs exemples, que ara mateix estan injustament discriminats. 
Gent magníficament preparada, que únicament tenen el petit inconvenient que no saben un borrall d’espanyol. Jo -fins ara- em pensava que això era un dèficit greu; una incompetència palmària que perjudicaria greument la capacitat d’atendre pacients. Però es veu que no. Estic convençut que el PP Balear (en la mesura en què des de Madrid els ho hagen autoritzat) haurà fet un estudi en profunditat de la qüestió, abans d’arribar a la incontrovertible conclusió que no cal que els sanitaris puguen comunicar-se eficaçment amb els pacients.
I també estic convençut que, coherents com són, i des del convenciment -tantes vegades repetit per ells mateixos- que tots els ciutadans espanyols són i han de ser iguals, aplicaran la mesura de manera igualitària a totes les administracions públiques, i ben aviat els esforçats ciutadans de Conca o de Granada tindran el plaer de ser atesos per sanitaris que no els entenen. Això sí, segur que són uns professionals excel·lents. No és qüestió de deixar-los fora, només perquè no saben parlar castellà, no?. 
Si necessiten ajuda, ens poden preguntar als valencians: fa anys i panys que tenim metges (i policies, i jutges, i polítics) que no estan capacitats per a entendre’ns. Si nosaltres hem sobreviscut, ells també podran fer-ho.

0 pensaments quant a “Qüestions merament lingüístiques”

  1. Sí, hi sobrevivim, però l'esperança de vida digna la tenim prou baixa. Aquests demagogs potser s'ho haurien de fer mirar… per un psiquiatre alemany, preferentment monolingüe militant (com ells).
    Un article, com tots els teus, impecable. Gràcies.

Deixa un comentari