Bilingüisme hipòcrita

Des de fora de l’escoleta pública de Massalfassar, que -per descomptat- està en mans privades, i s’anuncia com a bilingüe, he pogut comprovar que el bilingüisme que fan servir és el mateix que utilitza el president Alberto Fabra: les instruccions que pronunciaven les mestres eren unes vegades en castellà i les altres en espanyol.
No m’he quedat a comprovar-ho, però no dubte que potser hi haurà algun moment, al llarg del dia, en què les criatures menors de tres anys podran sentir la llengua del poble en què viuen. O potser serà que a aquelles criatures que han estat prèviament identificades com a ‘valencianoparlants’ se’ls adreçaran -privadament- en valencià. La llengua d’ús, però, sense cap mena de dubte (ni de manies) és la dels castellans. 
I és que allò que molesta als exterminadors lingüístics (individus, empreses i institucions de la mateixa tropa ideològica que governa actualment el País Valencià i les Illes) no és que la gent sàpiga parlar idiomes. ‘El saber no ocupa lloc’, diran – segurament- incorrent en l’error ben freqüent de considerar que la capacitat del cervell humà és il·limitada. El que realment els molesta és que la gent parle en valencià; més encara, que pensen que poden usar el valencià com si fora una llengua normal, en comptes d’una parla subsidiària, subordinada i supeditada a l’autoritat superior (castellana, per descomptat!).
No els molesta el valencià sempre que l’usem durant les festes patronals, en ocasions assenyalades, i sempre després de comprovar que no hi ha al davant cap representant de la raça superior monolingüe, que puga sentir-se ofés, molest o insultat per l’atreviment indígena d’usar un idioma que tot i ser l’originari del lloc on vivim, i plenament oficial, té l’imperdonable pecat de no ser el castellà.
I és això el que malden per ensenyar-los des de la més tendra infantesa; des de l’escoleta. Que el que és ‘normal’ és parlar a tota hora en l’idioma dels castellans; cantar les cançonetes dels castellans i ignorar les valencianes; jugar als jocs dels castellans i viure d’esquenes als propis. Aquesta és la millor garantia que el dia de demà, creixeran per a ser uns valencianets acomplexats i submisos fins a l’angúnia, incapaços de mantenir la dignitat -i la llengua- davant d’aquells que -com a parlants d’una llengua que sí que té exèrcit- han de ser considerats superiors, per molt que siguen uns discapacitats lingüístics que només saben parlar un idioma i -sovint- el parlen malament.
Això és el que ensenyen les empreses privades que han aconseguit (amb licitacions tan transparents com solen ser les que perpetra el partit dels imPPutats) gestionar les escoletes infantils de molts pobles valencians. Ensenyen les criatures valencianes a avergonyir-se de ser el que són, i a plegar-se, des de ben xicotetes, a l’idioma dels amos castellans. I tot això ho fan -cal que no ho oblidem- amb la complicitat (ja siga resignada o entusiàstica) dels pares i les mares de les criatures.

3 pensaments quant a “Bilingüisme hipòcrita”

  1. Això passa a Massalfassar… La resta del país està igual o pitjor. Els lingüicides actuen amb la impunitat que els atorga la submissió, jo diria que genètica (segur que hi discrepem), dels valencians: no es poden perdre tantes guerres i postguerres sense conseqüències. Ho compartisc al feisbuc, amb el teu permís.

Deixa un comentari